Hi havia un senyal de trànsit que indicava un stop. Un dia, uns operaris tot treballant s' el varen carregar així tal i com sona. De fet els operaris el varen ignorar durant l'execució de l'obra (d'asfaltat) i quan varen acabar senzillament la varen deixar a terra.
Durant setmanes vaig anar mirant el senyal perquè, en una mala pensada, pensava que si els Srs. de l'ajuntament de Sant Cugat no venien a buscar-la, be podia jo "recollir-la" i "acollir-la" a casa meva ja que ningú la volía. De fet fins i tot varemtrucar al ajuntament perque la vinguessin a recullir.
Setmanes despres el pobre senyal encara era allà i jo no em decidia a actuar de manera incivil al apropiarme d'algo que no es 100% meu.
Avui finalment he tingut una satisfacció i una desilusió.
Satisfacció perquè algú ha agafat el senyal que ara deu ser tranquilament a casa d'algú, lliure dels desaprensius funcionaris municipals als qui tant s'els en dona el que passa amb el material que es de tots.
Desilusió perque no he estat prou ràpid i un altre l'ha agafat. No tinc prou reflexes
Senyal de trànsit, et desitjo el millor en la teva nova vida on segur et tractarn millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada