Llegia l'altre dia que on hi ha un home vell hi ha segur un bon consell. Aquesta frase, segur que l'ha dit una persona que no es jove perquè només així es possible entendre el seu significat.
Qui es gran i qui es vell, quan un es gran i passa a ser vell, quan un deixa de ser part del grup dels qui "tiben" i passen a ser duts.
La meva avia era, per a mi, molt vella i em sembla que va morir abans dels 70. El meu cunyat en te 72 i sembla que en tingui 60, els meus pares en tenen 86 i 84 i encara son aquí.
Abans, si es que llavors es pot dir abans, quan jo era un nen als anys 60, una persona amb 60 anys era molt gran i la seva esperança de vida no superava els 70. Una generació abans la vida encara era més curta i als 60 ja no hi quedaven la major part.
En canvi jo l'any que ve en faré 60 i no em trobo pas vell, encara que ja tinc edat de ser avi...
Diuen que l'edat es una cosa més aviat mental i jo hi estic d'acord amb només un matis, el cos evoluciona amb l'edat i no es bo forçar lo més enllà del que li correspon.
Es a dir que un té l'edat que el seu "coco" li demana amb "permís" del seu cos.
Avui, mentre érem al restaurant, en un altre taula hi havia un home, d'uns seixanta llargs, més feliç que un gínjol amb una dona molt més jove que ella i que, a més lluïa tot el seu cos de cara al personal. Primera reacció: quina pinta, quina vergonya. Segona reacció: l'home realment es feliç. Tercera reacció: Fantàstic, l'home es feliç i viu una segona joventut.
Curiós, oi? tot depèn de com et mires la escena pots arribar a conclusions molt diferents.
L'home de la foto, es gran o vell? per les arrugues sembla vell però si te'l mires amb compte veus que la seva mirada es clara i desperta i et mira de manera desperta i reflexiva.
Segurament té una edat, ni la sé ni m'importa, però veig un home que està en perfectes condicions i segurament es més jove que el que el seu DNI indica.
Gran, vell, per els més joves jo cada cop seré més gran fins que un bon dia pensaran encara que no ho diguin, que jo soc vell.
Jo seguiré sent el mateix de sempre, amb més experiència, amb més caràcter, més coneixements i menys memòria.
Per cert, no sé a que venia aquest escrit, coi, quina memòria.........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada