la Trasme

Aquestes vacances son un retrobament amb aquelles vacances de fa uns anys, quan els nanos eren més petits (sempre ho seran per a mi), a Menorca.

Les coses han de ser com eren llavors i el primer que hem volgut fer es venir amb el barco i el barco només podia ser el de la Trasme. 

La Trasme es el que els oficialistes coneixen com Trasmediterránea, naviliera que, per cert tenia la seu a Madrid. El primer cop que vaig anar amb la Trasme, el barco es deia Ciutat d'Eivissa, (bé, es deia Ciudad de Ibiza) però d'això fa mes de 40 anys. Allò era un verdader barco, petit però mariner on et podies marejar a plaer. Després va ser el Ciutat de Barcelona, cosa molt més seriosa i gran i fins el Ciutat de Compostela que semblava un transatlàntic. Amb la família era aquest darrer el que crec recordar agafàvem.

Recordo els merders per embarcar, seguint instruccions caòtiques dels qui ens feien pujar el cotxe, els nervis de la travessa, la mar de nit, els nens nerviosos per tanta aventura.....

Diuen que no es bo recuperar vells records perquè res no es el mateix i en aquest cas puc dir que es ben cert.

Ara ja no es la Trasme sinó Acciona, ja em direu com una naviliera es pot dir Acciona. Si dius Trasme tothom sap del que parles i fins i tot encara tenen records amb la marca Trasme. Però ara el barco es diu Fortuny, Un pintor posant nom a un barco, això només ho poden decidir a Madrid. I el barco es de tot menys un barco. Costa de trobar la proa i la popa sinó fos que a la popa hi ha la gran boca per on es carreguen els cotxes. Sembla més aviat una gran estructura de metall feta per transportar cotxes que no un barco. En diuen "superferry" i deu ser molt super però molt poc mariner. 

Els camarots molt bé, tot molt bé, no em queixo, però res del que un dia va ser.

Els cambrers, perquè no son mariners, tots gallecs, es a dir que lo del Català ho deixem per un altre dia.

Ara fas una cua força ordenada per embarcar i tot funciona raonablement be si pensem en quin país som.

Ara ja no veus joves tocant la guitarra i cantant Kumbaya o el que fos, ara tothom va amb el mòbil enviant missatges perquè ara ja no es parla.

Lo millor, i això no ha canviat, es arribar a les 7h30 del matí al port de Maó, segurament un dels més macos del món, on una llum especial et recorda que ja ets a Mó, on l'aigua es mou tot just per deixar passar els pocs barcos que aquella hora comencen a desfilar.

Mó, la sempre desitjada, abans Anglesa, després Espanyola, ara turística però on encara trobés menorquins que et parlen amb el seu accent peculiar, i do!