Aquesta setmana he anat, per primer cop, en el tren d'alta velocitat que creu el canal de la Mànega, des de Londres fins a París. Us ho recomano, dues hores i mitja i vas de Saint Pancras al mig de Londres fins la gare du Nord!!!!. Lo més sorprenent es que, com si res, un està travessant 35 km sota el mar i només ho saps perquè estàs dins un tunel. Felicitacions als enginyers que ho han fet possible.
Un túnel que permet comunicar dues grans ciutats, amb una enorme riquesa, un tren que ajuda a comunicar i a unir mons i cultures.
Però aquest es el mon de les nostres contradiccions perquè uns si que hi podem anar o tornar però d'altres no, es a dir qui hi ha ciutadans de primera i de segona, els qui podem anar i venir i els qui no poden.
Casualment els qui no poden mai no tenen diners. Els qui en tenen determinen el que poden fer els qui no en tenen.
El meu comentari no te res a veure amb el que ha succeït aquesta setmana a París sinó en el que passa cada dia a la mar Mediterrània on hi moren Sirians, Libians, Africans sub saharians i els Europeus fem lleis que castiguen als pescadors que els intenten salvar......
Si senyor, els mateixos europeus que, quan varen voler, varen anar on els va donar la gana, matant, conquerint i apropiant se del que volien sense demanar permís, Ara els seus nets diuen que es quedin a casa els qui ja no tenen recursos, i lo pitjor es qu ela majoria de la població hi està d'acord!!! això suma vots.
Jo passo molta vergonya de ser Europeu i no puc entendre aquesta actitud. El meu fill es emigrant a França, amics meus tenen els fills a Regne Unit, EEUU, Holanda i perquè aquí no hi ha feina i això es normal i, en canvi, quan es un Africà que vé del seu país on no es que no trobi feina sinó que no pot ni menjar, llavors això no està bé tot i que s'hi jugui la vida no hi fa res.
Creem mitjans per unir i escurçar distàncies i després posem tanques i murs per impedir als qui no ens agraden.
L'home d'avui està carregat de contradiccions i aquesta es una de les pitjors.
Passo de ser Europeu, jo només soc ciutadà del món.
Un dia us ensenyaré les fotos de la gent del món que he tingut el privilegi de conèixer i, gràcies a ells soc una persona.
3 comentaris:
Per aquesta mateixa raò que expresses
és per la que he deixat de creure, des de fa temps, amb països, banderes, fronteres i amb tot allò que representa sotmetre la nostra llibertat als criteris d'altres, que sempre són interessats.
Les aus, i tota la resta dels éssers que viuen en el nostre planeta, són lliures de seguir les normes traçades pels seus instints i, només quan l'home intervé, que la seva llibertat pateix.
Tots els homes hem nascut iguals i ni el color, la ètnia, la llengua, la religió o la cultura, pressuposen cap diferència ni justifiquen que uns tinguin tant i d'altres tant poc, que uns viatgin en primera i d'altres al fons, amb les màquines.
Aquest vaixell que és el nostre planeta és de tots plegats i tots hem de ser conscients que si s'enfonsa TOTS ens hi enfonsem amb ell.
Mentre tota la humanitat no comprenguem aquest fet inqüestionable no podrem sortir de la influència dels polítics i dels que ens diuen per on, com i a on hem d'anar, sempre pensant en llur profit, en primer i gairebé únic lloc.
Tots som iguals. Tots patim i estimem igual.
Quan una mare negra perd un fill ofegat en el mar, quan venia a veure si trobava feina on ja no n'hi ha, el seu patiment és tan terrible com el de qualsevol mare blanca quan perd un fill.
La diferència rau simplement en que a tots els altres, que contemplem aquest drama, ens hauria de caure la cara de vergonya.
En què som millors nosaltres? En res, som pitjors!
Claudi
Encara que no sigueu procliu a llegir o escoltar els Evangelis, el d’avui ve a compte del que vaig escriure en el meu primer comentari, en aquest blog.
Aquest Evangeli fa referència a la paràbola del Fariseu i del publicà. No cal ser ni tan sols creient per a traure tot el suc del seu missatge.
Simplement, la paràbola parla d'un home bàsicament honest i bo, doncs no mata, no roba, va al temple i paga el delme, o sigui el Fariseu, i que només parla emprant sempre el “jo” abans que res, i donant gràcies a Déu per haver-lo fet tant bo i diferent a la resta dels mortals, que òbviament són inferiors.
El publicà, en canvi, amb prou feines gosa alçar el seu cap cot, que mira a terra, i en el seu prec només demana perdó per les moltes faltes que no deixa de cometre...
Ara apliquem aquest exemple al nostre temps. Tothom parla posant el “jo” per davant... Jo crec, jo penso, jo soc de la opinió, jo estic segur... No és res dolent, és clar, però ja insinua el nostre egocentrisme, doncs amb el “jo” pel davant estem deixant perfectament clar a la resta del món que el que compta és el que estem dient. Molta humilitat no n’hi ha, oi?
Però això no és el pitjor. Això ens condueix de la ma, directament, a considerar-nos –com en el cas del Fariseu- millor que els altres. Som diferents i, per tant, hem de ser necessàriament millors; passatgers potencials de 1ª classe, Entre els que ens envolten podem trobar-ne de classe semblant a la nostra, el que vol dir que parlem amb ells emprant la nostra veu més amable i el somriure més afectuós... No fos cas que siguin fins i tot d’un nivell encara superior al nostre...
Però i tots els publicans que ens envolten?
Bé, no podem matar-los, segurament tampoc voldríem fer-ho, doncs nosaltres ja hem dit que som bons... Però sí procurem ignorar-los tant com sigui possible, menystenir-los i trobar-ne’ls hi tots els defectes que puguem detectar...
I n’hi ha tants de publicans que, a més, tenen el ja insuportable defecte de no pensar com nosaltres...!
Quin disbarat, mare de Déu! Pensar diferent que nosaltres que som els que tenim la raó...
I així va el Món... Perquè el que passa a nivell de persones, passa a nivell de regions, països, estats... esdevenint, paulatinament, com diríem en anglès “mixed feelings” que poden arribar a ser sentiments d’odi...
Però nosaltres seguim pensant que som els bons i els publicans –els altres- els diferents que no ens entenen...
I, com dic, així va el Món... de malament!
ona
Publica un comentari a l'entrada