De qui es el Parlament? Qui té dret a ser hi?
Que es pot dir i que no es pot dir?
Que es pot fer al Parlament, al nostre
Parlament?
Ahir llegia a La Vanguardia: “censura general
dels insults de David Fernàndez a Rodrigo Rato”...”David Fernàndez va rebre una
censura gairebé unànime de polítics, banquers i agents econòmics....”
I? Precisament aquests: banquers, polítics i
agents econòmics son els qui han fet el 100% de les malifetes aquests darrers
anys i ningú no els pot jutjar?
Per què es incorrecte l’ús de paraules
malsonants i un to popular i, en canvi, si el president del Congrés diu que no
li va agradar gens que insultessin Rato a qui considera amic!!!!!, el Sr
Montoro considera “degradant per la vida parlamentaria” o el Sr.Homs lamenta
que “es perdessin les maneres” o el Sr. Del PP que va elogiar al Sr. Rato tot
dient que havia estat una peça clau en la economia d’Espanya.....
El Parlament es casa nostre, no d’ells i es
cosa nostre, no d’ells per molt que Ells s’hagin apropiat del lloc i de tot el
que s’hi diu.
Degradant es que avui, anys després tinguem
un cas Palau no resolt, tinguem un cas Camarga tres quarts del mateix, el cas
de Santa Coloma, els de tots els directius de les Caixes que o no sabien res, o
no feien i que en cap cas eren responsables de res, tret de cobrar sous i
indemnitzacions “ajustades al que es pagava per Europa”.
El Parlament es nostre i gràcies a Déu,
sembla que hi comencen a sentir se veus a xarxes socials o senzillament al
carrer on es comença a posar en tela de judici tot el que polítics, banquers i
agents socials han estat manegant entre ells.
Ells volen que un cop cada quatre anys anem,
votem i tornem a callar quatre anys més que per això se’n diu democràcia, però
per ells democràcia es que la resta dels quatre anys, ells puguin fer el que
vulguin i ningú no els pugui jutjar.
Jo crec que al nostre Parlament li manca una
mica d’aire fresc, obrir les finestres i començar canviant la llei electoral,
que ens permeti als ciutadans votar a QUI VOLGUEM, i no a una llista tancada on
no hi coneixem a ningú tret del cap.
Al nostre Parlament hi manca transparència
per part de tothom i sobretot i manca respecte per el poble.
No hem de deixar que Ells regulin les
institucions al seu gust. Jo no tinc uns pits per ensenyar com varen fer
aquelles noies no fa gaire però crec que elles son un bon toc d’atenció.
Els nostre mitjans son diferents i segurament
poc convencionals però es que Ells, a més, controlen els mitjans de comunicació
i els jutjats així que, com sinó podem fer sentir la nostre veu.
El que es un lladre es un lladre encara que
dugui corbata.
Segur que si mirem a les presons trobarem
persones condemnades per delictes econòmics de petit nivell però quan n’hi ha
de directius de bancs o caixes. Però aquest ja serà un altre tema a tractar
El Parlament es nostre i l’hem de recuperar.
Jo abans mai no renegava, ara he descobert
que un bon renec a temps ajuda a descarregar.
En primer lloc, volia demanar perdó, perdó perquè no he pogut escriure les darreres dues setmanes i es que, de vegades, la tecnología ens falla i ens deixa penjats. Bé, l'eina torna a funcionar i jo tinc feina acumulada.
