Aquest temps de parèntesi no vol dir que jo també hagi estat hibernant. De fet el mes de Gener ha estat molt intens i ja he tingut la ocasió d'anar a Shanghai, Hong Kong i aquesta setmana a Nuremberg tot seguint la meva ronda de fires, com cada any.
Shanghai no es una etapa usual i ha estat el primer cop que hi he anat. La veritat es que m'ha impressionat força per diferents motius.
En primer lloc el tamany, una ciutat de més de 20 milions d'habitants..... mes de 10 cops Barcelona, tres cops tot Catalunya en una sola ciutat que no s'acaba mai. Els gratacels hi son per tot arreu. No hi ha un sol "downtown" sinó que tota la ciutat es plena de gratacels.
La gent es mou sense parar i la sensació de multitud es colpidora.
Ens deien que la seva intenció es tenir 10 ciutats de més de 50 milions d'habitants en menys de 20 anys........
Només us dic que quan vaig arribar a Sant Cugat vaig sentir el silenci i la pau altre cop.
Però la quantitat no ho es tot, també hi ha el treball. Aquell poble construeixen carreteres infinites, barris, fàbriques i son un motor incansable. La sensació que vaig tenir es la d'un passatger en una estació de tren de poble, veient passar un tren d'alta velocitat a 300 km/h.
El món està canviant i el fet de no veure ho amb els nostres ulls no impedeix que estigui passant. Ens hem d'adonar que, així com abans les coses només passaven a Europa, ara es al in revés, es fora d'Europa on gegants adormits desperten: Xina, Índia, Àfrica, Brasil.
Canvi es la paraula i cada dia la pronuncio un miler de vegades per entendre el que ens passa i per intentar justificar tot el que estem intentant fer. Tot i això reconec que els esdeveniments corren més que jo i no soc capaç de seguir el ritme.
Les relacions laborals han canviat en menys de 10 anys. Hem passat del no atur a un 25% d'atur i els qui no estan aturats treballen amb menys sous i contractes temporals. Això sense comptar el fet que els joves han hagut de marxar per poder trobar feina, tot i com els anys 60.
En canvi n'hi ha uns pocs, o molts que ara son mes rics que mai. Tornem a l'època feudal on els senyors tenien de tot i el poble, la gleva malvivia.
El mon està canviant i cal posar se les piles però sense deixar que tot canvii a pitjor.
Seguirem.
En canvi n'hi ha uns pocs, o molts que ara son mes rics que mai. Tornem a l'època feudal on els senyors tenien de tot i el poble, la gleva malvivia.
El mon està canviant i cal posar se les piles però sense deixar que tot canvii a pitjor.
Seguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada