Tinc una bicicleta

Tinc una bicicleta!!
Exactament igual que quan era un nen i vaig estar perseguint als meus pares per tenir una bicicleta fins que vaig tenir una Orbea amb la que corria per Ocata (al costat de Masnou).
Després de més d'un any de discussió amb mi mateix, m'he comprat una bicicleta, una Brompton. Es una bicicleta plegable, que sembla i es simple però que es tot un enginy mecànic.
Però el tema no es la marca sinó el fet de que ara vaig en bici per Barcelona i he descobert moltes coses.
La primera es que hi ha moltes bicicletes per Barcelona i no tots els ciclistes son gaire urbans.
També he descobert els qui van a peu. Mentre jo anava a peu era difícil ensopegar amb els altres vianants però ara, de cop sembla que ells no es moguin i jo vaig més ràpid. Això els converteix en obstacles i un ha d'aprendre a vigilar mentre corres.
Entre els vianants també n'hi ha que deu n'hi do. No miren per on van i senzillament s'et poden tirar a sobre en un plis plas.
Cotxes i bicis no son gaire amics i ara entenc perquè la gent planteja memys cotxes i més bicicletes.
Son netes, no consumeixen combustible tret del nostre propi greix, cosa bona. Quasi bé no ocupen espai, pots anar d'un lloc a un altre tant o més ràpid que amb cotxe i pots fins i tot gaudir de la ciutat.
Jo ja soc un reconvertit i tot i que no abandono el cotxe del tot, segur que el meu consum de benzina i peatges de Vallvidrera baixarà
Bona pedalada!!!!

es talla una cama

Va ser una noticia breu però descarnada. Un home havia estat detingut per haver se tallat la cama per cobrar dues assegurances per uns 150.000€.
Evidentment, per els noticiaris la notícia era el fet de detenir una persona per haver comès una estafa per cobrar una assegurança.
No vaig llegir enlloc quina era la història d'algú que es capaç de tallar la seva pròpia cama per cobrar uns diners.
Algú s'imagina el desespero, la angoixa que devia tenir l'home.
Mirem el resultat però no analitzem el motiu. Sembla com una aspirina, baixa la febre però no et cura el mal que puguis tenir.
No he llegit enlloc que serveis socials s'hagi fet càrrec d'aquesta persona per veure quines eren les seves circumstancies que l'han dut a fer això.
He de recordar que tres directius de Catalunya Caixa s'havien endut milions d'euros  i a la fi no els ha passat res?
Em temo que mai no sabrem com acabarà aquesta història perquè ja no es prou noticia per els mitjans.
Parlava l'altre dia d'ètica i civisme, parlem també de responsabilitat social i de societat civil.
Ara es comença a parlar de regeneració política. Si ells no son capaços de recuperar una societat més humana ho haurem de fer nosaltres, pas a pas, amb les nostres activitats individuals i col·lectives, predicant amb l'exemple

un furt

Avui entren tres posts de cop, la culpa la té la famosa cobertura wi-fi. He estat fora i la cobertura no existia a l'habitació on era i així es difícil accedir al blog.
 
Fa uns dies vaig veure un furt.
No ha estat cap cosa important però a mi m'ha impactat per la naturalitat del fet.
Era a Sant Cugat, en un de tants carrers tranquils, jo anava en cotxe a poca velocitat, quan, a l'acera del costat, he vist tres nois joves, d'uns 16 anys, no crec que més. Un d'ells ha parat davant d'una llibreria que té diaris i revistes al carrer.
El noi, sense cap mena de pressa ha mirat cap a l'interior i com no hi havia ningú a la vista a l'interior, ha agafat un diari esportiu i ha seguit caminant sense pressa ni alterar se en lo més mínim. El seus companys ni tan sols s'han girat
Ostres, et poses així per un diari? em preguntareu, SI! per diferents motius:
- el primer i més important, perquè si un noi de 16 es capaç de raonar tan fàcilment que pot agafar el que vulgui i no passa res, tenim un greu problema a la societat.
- li costava el mateix deixar 1€ a sobre els altres diaris com marxar sense pagar i ha optat per el camí fàcil, agafar lo sense pagar
- No ha tingut cap recança ni vergonya, s'ha posat a caminar tot llegint el diari, màxima naturalitat, no deu ser el primer cop.
- Si es així amb 16 anys, com serà quan sigui adult
- Si normalitzem les actituds incíviques perdem les nostres arrels: civisme, ètica, ser  persones en definitiva.
- Només era un diari i precisament per això, perquè no li costava res fer ho bé sap més greu
El llibreter es possible que ni tan sols se n'adoni del que ha passat però segur que si hagués trobat l'euro sobre els diaris hagués pensat que a Sant Cugat encara es pot confiar en la gent.
Agafar el que no es teu es robar, així sigui un diari, una pel.lícula de vídeo, una cartera.
Vaig llegir fa poc que l'eina més poderosa de la nostre societat es l'escola i es cert. Hem de cuidar les escoles, bressol del que som i serem, hem de formar educadors que siguin capaços d'inculcar valors ètics i cívics a uns nens i nenes massa influenciats per uns mitjans que poden ser tan positius en unes coses com perniciosos en altres.

violència i raó

Son dues paraules que no tenen res a veure l'una amb l'altre i, en canvi, van molt lligades massa sovint. L'us de la violència imposa la raó i sembla que sense la violència la raó no es fa prou palesa.

Can Vies ha estat, i la cosa no ha acabat, un bon exemple de recerca de la raó, d'excés de violència, de violència gratuïta, de justificar la no raó amb la violència i de manipulació d'uns i altres.

En primer lloc hauríem de conèixer qui es el responsable de tot aquesta història i el seu nom es Joaquim Forn perquè ell es el president de TMB, propietari dels terrenys on es Can Vies. Aquest senyor presideix un ens públic, que ens pertany a tots, primer punt important, una societat que dona servei a l'entitat metropolitana de Barcelona.

Si TMB es el "propietari" dels terrenys es també, en nom dels ciutadans, responsable del bon us dels bens que gestiona i llavors ens ha d'explicar perquè, en els darrers 17 anys, no hi ha fet res. Aquesta es la primera responsabilitat. NO es acceptable, de cap manera, que es permeti el desús, mal us d'un patrimoni públic durant 17 anys!!!!

Aquest es l'origen de tot el problema perquè si, com a titular de l'espai hi hagués gestionat adequadament no hagués fet falta que la pròpia societat n'agafés la direcció.

El segon responsable es l'Ajuntament i el seu cap, en Xavier Trias, però també el Sr. Hereu i el Sr. Clos, alcaldes previs. Per què?, senzillament perquè ells han permès que un espai públic no fos gestionat de manera curosa durant tan de temps i, sobretot, per posar se, de primeres al costat dels qui manen sense ni tan sols veure si tenen la raó.

Responsables perquè han recorregut, com quasi sempre, a la violència per justificar la seva no raó i perquè, amb la seva pobre gestió, afavoreixen la proliferació dels violents.

El tercer responsable es el tal Pau Guerra que s'autoanomena el representant de Can Vies i, tot i rebutjar el sistema, s'alimenta d'ell i en fa us com qualsevol polític tradicional, rebutjant negociacions, imposant condicions i demanant dimissions. qui coi es aquest senyor que ningú no ha elegit i que s'atorga tal capacitat  de comandament. 

En Pau s'apropia de Can Vies com si fos d'ell, o d'ells, senzillament perquè en fan us!!!!

Significa això que jo puc agafar tot allò que no es faci servir i fer ne el us que jo cregui convenient? Em sembla molt arriscat com a afirmació.

El que passa es que en Pau Guerra, com es fa anomenar té un punt al seu favor i un al seu contra.

A favor seu té que ell va contra els qui ho han fet manifestament malament i aquesta raó ningú no li pot treure.

En contra, els mitjans perquè la violència no es justifica quasi bé mai.

Ell es posa al mateix nivell que les autoritats. Ells no tenen la raó però treuen els antiavalots  i recuperen l'ordre, ell treu els antisistema que tot ho cremen i ho trenquen i es posa just al seu nivell.

Curiós es que qui exerceix la violència sempre du la cara tapada, tan mossos com els altres. La veritat no s'amaga darrera els passa muntanyes.

Si aquest terreny es de TMB i TMB no l'ha sapigut gestionar, doncs l'expropiem en benefici de l'Ajuntament. Tirem avall l'edifici si està en mal estat i el tornem a aixecar de manera que pugui complir la funció social que h atingut els darrers anys.

Un cop aixecat i ja que l'Ajuntament també ha demostrat que no ha estat eficaç en la seva responsabilitat, en passem la gestió als veïns de Sants, no als anti el que sigui, als veïns, els qui viuen, treballen, paguen impostos (perquè els altres no ho fan pas, oi?) i que ells, segur, amb millor criteri, en sabran treure més profit.

Penseu que, de moment, els únics qui han guanyat en tot aquest enrenou, son aquells que, amagats darrera els passamuntanyes, han cremat, destruït i espantat un barri senzillament per el plaer de fer mal. Ells son, igual que masses polítics, el verdader problema de la nostre societat