un furt

Avui entren tres posts de cop, la culpa la té la famosa cobertura wi-fi. He estat fora i la cobertura no existia a l'habitació on era i així es difícil accedir al blog.
 
Fa uns dies vaig veure un furt.
No ha estat cap cosa important però a mi m'ha impactat per la naturalitat del fet.
Era a Sant Cugat, en un de tants carrers tranquils, jo anava en cotxe a poca velocitat, quan, a l'acera del costat, he vist tres nois joves, d'uns 16 anys, no crec que més. Un d'ells ha parat davant d'una llibreria que té diaris i revistes al carrer.
El noi, sense cap mena de pressa ha mirat cap a l'interior i com no hi havia ningú a la vista a l'interior, ha agafat un diari esportiu i ha seguit caminant sense pressa ni alterar se en lo més mínim. El seus companys ni tan sols s'han girat
Ostres, et poses així per un diari? em preguntareu, SI! per diferents motius:
- el primer i més important, perquè si un noi de 16 es capaç de raonar tan fàcilment que pot agafar el que vulgui i no passa res, tenim un greu problema a la societat.
- li costava el mateix deixar 1€ a sobre els altres diaris com marxar sense pagar i ha optat per el camí fàcil, agafar lo sense pagar
- No ha tingut cap recança ni vergonya, s'ha posat a caminar tot llegint el diari, màxima naturalitat, no deu ser el primer cop.
- Si es així amb 16 anys, com serà quan sigui adult
- Si normalitzem les actituds incíviques perdem les nostres arrels: civisme, ètica, ser  persones en definitiva.
- Només era un diari i precisament per això, perquè no li costava res fer ho bé sap més greu
El llibreter es possible que ni tan sols se n'adoni del que ha passat però segur que si hagués trobat l'euro sobre els diaris hagués pensat que a Sant Cugat encara es pot confiar en la gent.
Agafar el que no es teu es robar, així sigui un diari, una pel.lícula de vídeo, una cartera.
Vaig llegir fa poc que l'eina més poderosa de la nostre societat es l'escola i es cert. Hem de cuidar les escoles, bressol del que som i serem, hem de formar educadors que siguin capaços d'inculcar valors ètics i cívics a uns nens i nenes massa influenciats per uns mitjans que poden ser tan positius en unes coses com perniciosos en altres.