La feina m'ha portat a Sao Paulo, una de las noves megalòpolis d'aquest mon.
Ha estat una petita experiència en un dels suposats "BRICS" (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Africa del Sud). He estat a tots ells i tots ells tenen uns punts en comú: tots ells son països riquíssims en matèries primeres, son països amb taxes de creixement superior a la resta, amb una població jove i amb taxes de creixement molt alt i per tant, en teoria, el futur del nostre mon.
Però tots ells també tenen un altre punt en comú: un petit percentatge de la població son riquíssims mentre que un percentatge al voltant del 70 o 80%, son pobres, molt pobres.
Aquest nostre mon ara avança cap un model on la riquesa no es reparteix sinó que es concentra en unes poques mans, poques mans que son, majoritàriament, poders econòmics altament vinculats al poder polític, alguns empresaris altament meritoris, gent vinculada als negocis il.legals recentment incorporats al PIB espanyol i, finalment els ídols populars, artistes, esportistes i altres, resultats dels mitjans.
Sao Paulo es un bon compendi de tot això, una ciutat amb un petit centre històric on nomes hi ha pidolaires i turistes i tot un mon nou, ple d'edificis com els de l'avenida Paulista (foto).
Una ciutat on un recorregut en cotxe et pot representar hores de cues, on diuen que hi ha molta violència (he de dir que jo no he passat por en cap moment), on encara hi ha faveles i centres comercials de luxe.
Amb tota franquesa no m'atrauen gens aquests tipus de ciutats, mancades de personalitat, de caliu, d'interès històric.
Tinc el sentiment personal de que el mon avança cap un tipus d'urbanisme on prima el nombre per sobre de la qualitat, on les autopistes devoren els carrers, on el passejar es limita als centres comercials, on els carrers son buits, on els arbres ja no son necessàris.
Els brasilers amb qui he pogut parlar, gent del carrer, la majoria només parlen brasiler però de de dir que tots han estat molt amables i simpàtics.
Els desitjo tota la sort del mon en les eleccions d'avui, un país jove amb una població jove i esperançada però també un país que ha perseguit els seus primers pobladors fins l'extermini (el bisbe Casaldàliga en sap un rato d'aquest tema), on tots els defectes dels conqueridors ibèrics s'han arrelat fortament.
Un "beisinho"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada