Em diuen "trolley" perquè ningú no m'ha trobat cap nom més adient. No em poden dir maleta per arrastrar o no diran maleta de cabina, sona cursi, així que el trolley s'ha quedat com un altre dels moltíssims anglicismes que hem incorporat.
Per aquells qui viatgeu els trolley som ara una eina tant o més freqüent com els abrics!!!
Però no fa pas tant de temps que formem part del paisatge. Ara estem de moda i això es culpa de les low cost i la "moda" de cobrar per les maletes d'un costat i, sobretot, de les cues tan i tan llargues que es formen a l'hora de facturar.
La nostre vida es molt difícil perquè tothom ens tracta a patades i, a més cada cop ens aprimen més amb aquells artefactes tan estranys que tenen el personal de terra a l'hora d'embarcar. No ens deixen embarcar si no hi cabem dins uns receptacles cada cop més estrets. Així, els trolleys flexibles ho tenim més complicat perquè si som massa plens ja no ens deixen entrar.
Els que ens traginen amunt i avall, també demostren ser molt "espabilats". Quan pugen a l'avió ens deixen en els primers forats que troben i després van a seure cap al darrera. després venen la resta de passatgers i, encara que hagin de seure al davant, han de deixar nos al darrera així que la cosa queda força barrejada.
Això es molt divertida, sobretot a l'arribada, si pensem que tots corren a buscar nos tant bon punt es poden deslligar el cinturó de seguretat i la meitat del passatge va en sentit invers a la llògica.
Ara som quasi bé imprescindibles a l'hora de viatjar perquè servim per entaforar tot el que els faci falta, soferts, sempre discrets al darrera del propietari.
Així que, una mica de respecte el proper cop, val?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada