de rics i de pobres

La història, aquella que sempre ens recorda el que masses vegades oblidem, està farcida, o fins i tot en va plena, de casos de rics i de pobres.

Podríem dir que, de fet, la història de la humanitat s'escriu amb els rics a un costat i els que no ho son a l'altre.

Ara, la gent visita els palaus d'antics reis a Versalles, Sant Petersburg, Àustria, i s'admira de les riqueses que allà es veuen però poques vegades pensa en el que aquelles riqueses varen costar als pobres que ho varen aixecar o ho varen pagar. Llavors en deien servents, o esclaus o simplement el poble.

Però es aquest poble qui realment re escriu la història quan, gràcies al seu esforç i sacrifici, conquereix llibertats que abans no havia tingut.

Els rics feien guerres i quedaren immortalitzats en quadres que avui llueixen al Louvre o al Metropolitan però els verdarders guanyadors de les guerres, els soldats, queden desdibuixats en el rere fons del quadre, sovint mig esquarterats o ferits. I es que la història la escriuen els qui guanyen i, no ho oblidem pas, els rics, que sempre guanyen.

Totes i cadascunes de les grans guerres han fet milers de morts i grans fortunes basades en la indústria de la guerra o senzillament l'espoli posterior.

Però avui no parlem de guerra sinó dels qui tenen diners i els qui en demanen perquè no en tenen. 

No fa pas gaire, la imatge del banquer era la d'un home gros, vestit de negre, calb i prepotent que "deixava" els diners al humiliat, necessitat obrer o petit empresari en un despatx de fusta i darrera una taula que separava dos mons.

No fa pas gaire, i això passava aquí, a Catalunya, hi havia els "senyors" i els altres, i els primers tenien nom i sobretot riquesa, en terres o diners i els altres només tenien dues mans.

Això, amb molta suor i força, ha anat canviant al llarg del segle XX sobretot, quan una classes mitjana ha guanyat el dret a viure entre mig d'uns i altres sense necessitar gaire als primers i sense abusar dels segons, senzillament produint.

Ai las, això el segle XXI ens ho torna a canviar, reduint la classes mitjana i agreujant altre cop, la diferència entre els rics i els pobres. I els rics segueixen manant i els pobres, això, a ser pobres.

Es clar que ni tots els rics son dolents ni tots els pobres son bons minyons, això es simplista però, curiosament, la generositat no es pas un dels forts dels rics i, en canvi, la majoria dels pobres aprèn massa ràpid, els defectes dels rics.

Suposo que tot això us resulta familiar i direu, i a que ve ara aquest amb el discurset del diumenge. 

Senzillament ve a compte de Grecs i Alemanys, on aquests han fet el que sempre fan els rics, escanyar fins al límit, fins la humiliació i això ho poden fer perquè ells tenen els diners, i al costat tenen els seus acòlits, Holandesos i Finesos i fins i tot llepaculs com els Espanyols. També hi ha els covards com els Italians o Francesos o els interessats com els Anglesos que veuen i deixen fer i parlo fonamentalment dels Merkel i Schauble que no pas tot el seu poble. 

Tot sembla ben be una obra de teatre i fins i tot ens recorda aquells senyors que han agafat al pobre pagès que ha robat unes gallines de la seva finca i ara haurà de pagar per les gallines i tot el galliner amb la connivència, evidentment, de la justícia que, com sempre, està del costat dels rics.

Tots es repeteix com fa mes de quatre mil anys perquè abans de JC ja existien els rics i els pobres. Però ara hi ha un apetita diferència, una espurna d'esperança que em fa sentir millor dins l'adversitat. Internet, aquesta gran pantalla que ens obra el mon a coses que passen ara aquí o allà, està ajudant a obrir les consciencies que abans no deien res perquè no sabien.

Ara la gent opina i, com jo, parla, escriu i es mou i s'indigna i es capaç de fer caure governs corruptes i apartar als indesitjables amb la força de la gent, de la opinió i la denuncia.

Els Alemanys volen que els Grecs paguin els deutes però no els cal esclafar los, ni humiliar los i ells mateixos es revolten davant les injustícies dels seues dirigents i posen en entre dit les seves gestions.

Els qui ara pugeu, els qui demà dirigireu el mon, no oblideu mai que un mon just i equitatiu sempre serà millor que un mon amb quatre rics que llueixen a tot arreu i els altres nomes visquen de somnis.

Estic content perquè hi ha una gran porta a l'esperança amb internet.

Bona setmana!!