Persones de primera, persones de segona

Aquesta setmana han mort moltes persones tractant de venir a viure a Europa, aquesta Europa que se suposa que ens representa.

Han mort persones tancades dins d'un camió, persones ofegades al mar i molts altres han estat frenats en la nova moda europea, construir murs.

Europa ja ha trobat la gran solució: aixecar murs de contenció per impedir que els de fora, es clar els qui poden venir amb avió i amb la butxaca plena aquests no tenen cap problema, els de fora no puguin entrar:
Murs a Ceuta, murs a Hungria, murs a Serbia, Grècia, murs al canal de la Mànega, murs de fil ferro que talla i fa mal a les persones, murs de vergonya, murs d'impotència.

Avui llegia un article sobre un boiximà que varen "exhibir" en una gabia amb unes mones a Nova York no fa pas tants anys. I es que sempre hi ha hagut persones de primera i de segona.

De primera son aquells que tenen diners i, oh casualitat, son els europeus els primers que han actuat sempre així. Els euopeus que ara tanquen les portes a tots aquells a qui abans han expoliat. Europa no te memòria, o millor dit, només recorda allò que li interessa i ara aquells països que varen conquistar i després abandonar.

Be, ara aquelles persones, tenen el seu país en guerra, empobrit perquè no hi tenen res i no saben on anar i nosaltres, Europa, ens girem d'esquena.

Busquem solucions, no, busquem als culpables, no, fem el que millor sabem fer, tancar la porta.

Això si, frases grandiloquents, promeses buides de contingut, missatges de falses esperances i compromisos que ningú no veu, d'això anem plens.

Europa, oh Europa, no existeix la Europa de les persones sinó una Europa financera sense cap mena de sentiment.

No tinc gens clar que vulgui ser Europa jo.

Bona setmana