El meu blog ja està ple de teranyines i, cada cop més, un senzill apunt en viu i en directe via twitter sembla ser més viu i impactant però hi ha temes que no es poden resumir en 140 caràcters.
Refugiats, una nova mena de persones que ja no son persones, son refugiats. Refugiats son aquells que han perdut tot el que tenien i han marxat obligats per la guerra, la por, la violència. Han marxat perquè tenien esperances que Europa, si la "nostre" Europa els acolliria, no per compassió sinó per solidaritat.
Però no, ni solidaritat, ni compassió, Europa son tanques, tanques a Àustria, a França, a Eslovènia, a Hungría, a Espanya, Regne Unit i altres. Tanques per solidaritat??
Però a més de les tanques, a Europa hem creat camps de refugiats on nosaltres, els europeus no hi posaríem pas un peu, recordeu els del 39 a França????
Però a més de les tanques i els camps, Europa ha assolit el més difícil, ha transformat la Mediterrània en un dels més grans cementiris d'aquest segle. No hi fem pas distincions, nens, nadons, dones, homes, gent gran, tots hi tenen lloc.
Això si, trobades per discutir el no res, las que volgueu. Em recorda aquella cançó del Serrat los sicarios no pierden ocasión de declarar públicamente su empeño en propiciar un diálogo de franca distensión que les permita hallar un marco previo que garantice unas premisas mínimas que faciliten crear los resortes que impulsen un punto de partida sólido y capaz de este a oeste y de sur a norte, donde establecer las bases de un tratado de amistad que contribuya a poner los cimientos de una plataforma donde edificar un hermoso futuro de amor y paz.
Com poden dormir aquestes persones que deixen passar dies i dies, mentre moren milers d'innocents, o pateixen humiliació i violència, com podem dormir nosaltres??
Això es Europa?
Que gran es Europa, que solidària, que humanitària, quina merda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada