Diu la dita: "divideix i guanyaràs".
Els Catalans som com a nens petits als que es molt fàcil enganyar. Només cal sembrar la llavor de la discòrdia i ja està, no es fa falta cap ajut per començar a discutir i perdre el nord del que ens guiava.
El que no s'ha de fer mai es menystenir al nostre rival. Ens hem cregut tant i tant que els de Madrid son tots "tontos" que els podem guanyar en qualsevol moment i això torna a ser un greu error. Val que n'hi poden haver de molt simples i no cal esmentar noms però també hi ha gent molt preparada, que normalment no veiem, i que son els qui dirigeixen, a l'ombra, les accions en las que nosaltres caiem de quatre potes un cop i un altre.
Si volem guanyar la partida ens hem de posar en la seva pell i jugar amb més saviesa i, si cal, ser més murris, però mai no seguir el seu joc.
Avui, a Catalunya, em temo que no tenim estadistes, aquells homes (o dones) que son capaços de cohesionar una força dividida, aquella persona que, sense distinció de partits aglutina al voltant d'un objectiu. Macià, Companys, potser els darrers.
Pujol podia haver estat el cas sinó fos perquè ell i la seva família varen confondre Catalunya amb el seu "cortijo" i Mas, potser ho hagués pogut ser però ha estat engolit per la mateixa corrupció del seu predecessor, encara que ell mateix no ho fos.
Puigdemont podria ser si aguanta en aquest silenci controlat i segueix avançant amb pas ferm, sense perdre l'objectiu amb gestos de cara a la galeria. Forcadell, per a mi té més carisma com a estadista però encara no ha agafat les regnes i en Junqueras, per el meu gust, juga massa a la puta i la ramoneta. David Fernández, finalment també podria però està massa escorat a una esquerra irreal.
Volem ser un país però ens manca un objectiu comú per sobre d'interessos particulars.
Som com a nens petits que corren darrera la pilota sense criteri perquè tots volen ser el protagonista de la jugada, i al final ens la prendran....
No oblideu que el Barça juga bé però es el Madrid qui acaba guanyant molts partits al darrer minut i, avui per avui, ells van per davant....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada