dissabte, 26 de novembre del 2016

post truth, hipocresia

La nostre societat, la d'avui, es una societat que no sap viure sense posar noms a les coses, per el sol fet d'anomenar les de manera diferent.
Normalment aquest nom haurà de ser un anglicisme perquè així sona millor, sona més "exòtic" i mes a la moda.
La darrera d'aquestes paraules s'anomena "post truth" i ha vingut a compte de les eleccions Nord-americanes. Resulta que el Sr. Trump ha utilitzat deliberadament mentides durant la campanya, mentides que els seus votants han comprat. I ara aquestes falses promeses es descobriran com el que son, falsedats, mentides.
I això es important?, sembla que no, sembla que els votants ho accepten i les mentides es transformen en "post truth".
De fet, el Sr Trump i els seus no han estat pas els inventors del concepte. El Sr. Rivera, el Sr. Rajoy, el Sr. Hernando i altres polítics espanyols son experts en la matèria, es a dir en prometre unes coses que saben que no faran o senzillament canvien de criteri.
Justificar lo injustificable es un altre característica de la nostre societat i com sembla que la mentida, ja sigui dels polítics o dels mitjans ja es una praxis acceptada, ara l'hem de justificar amb un qualificatiu.
"miente que algo queda" o "el fin justifica los medios" son altres maneres de dir post thruth.
La nostre societat es mimetitza en els nous entorns i fa seves les perversions.
Així, si tots menteixen, la mentida deixa de ser ho......
Bona setmana