dissabte, 28 d’octubre del 2017

Catalunya, un nou pais

El 27 d'octubre serà, per sempre més, la data de naixement d'un nou país. No sé pas si ens en sortirem i fins on arribarem, però, dia a dia, fem passes per un nou camí i això ens ajuda a construir un nou país. 
Com a simple ciutadà no tinc gaires elements per avaluar quins son els moviments que, per darrera els bastidors, els qui dirigeixen la meva Catalunya, estan fent per a construir aquest nou país. Imagino que hi deu haver moltes gestions a molts nivells i que nosaltres no els coneixerem pas.
Em queda molt clar que uns pocs, ara, se la juguen i molt per dirigir nos. Fem los confiança a ells i al nostre tarannà i el nostre seny.
Força 

dimecres, 25 d’octubre del 2017

el dia D

Diuen que demà es el dia i es que sembla que cada dia ho ha de ser.
No sé, i dubto que gaire gent ho sàpiga, el que passarà. Tots podem especular i d'això si, d'això n'està ple, especuladors del que passarà, perquè tots saben de tot i més i després ningú no recorda si ho varen endevinar. 
Només puc dir que ara més que mai, estic convençut del ara o mai, de que no hi ha quedat cap camí al darrera i que si ara frenem, es ben segur que els de Madrid ens esclafaran com si fóssim xinxetes.
Els que hi ha ara a Madrid faran bo el franquisme.
Tant de bo el Carles Puigdemont tingui l'encert de fer el que necessita el país per be de tots.
Sort a tots i per a tots
 
 

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Una nueva Catalunya

Apreciados Españoles,
Soy Catalán y soy de los que habéis visto, quizás, en las ya demasiadas manifestaciones que hemos llevado a cabo en los últimos años.
Tengo amigos y conocidos por toda España y es, a través de ellos, que me dirijo a todos vosotros.
Hoy el gobierno de Madrid ha puesto en marcha todo un proceso que nadie sabe donde nos va a llevar pero me temo que esto no va a ser fácil, por lo menos para los Catalanes.
Sé que quizás la mayoría no entendéis el porque de toda la que hemos armado en estos años y quizás estemos condenados a no entendernos y es una pena.
Soy de los que creo que no hay nadie mejor que nadie y que todos somos iguales y todos tenemos los mismos derechos, y estos principios básicos, elementales, son los que nosotros, los Catalanes, creemos que, dentro del marco político Español, no se dan.
Equivocados?, quizás, pero esto también es un derecho nuestro, el de pensar y equivocarnos y nadie, repito, nadie, tiene el poder de restringir este derecho en aras a una supuesta legalidad inmovilista.
Las leyes las hemos creado las personas para nuestro uso pero no son inmutables ni permanentes y, sobretodo, las leyes nunca han de estar por encima de los pueblos.
Somos Catalanes, Españoles, Europeos o lo que queramos pero no debemos olvidar que, antes que arroparnos bajo la bandera que sea, somos personas.
A partir del momento que unos pueden usar la violencia para contener un pueblo, automáticamente ya han perdido cualquier legitimidad.
Recordad que no hace tanto, yo lo viví, los grises hacían lo mismo, dentro de otra supuesta legalidad y fué todo un pueblo el que consiguió cambiar esa legalidad.
Por qué entonces si y ahora no?
El gobierno de Madrid ha logrado revivir lo que mis abuelos vivieron en carne propia, el temor, el odio y un mal entendido nacionalismo exhacerbado que, muy deprisa, rompe aquellos lazos que nos unían. Seguro que desde España pensáis que los políticos de Catalunya han hecho lo mismo, pero aun asumiendo que hayamos cometido muchos errores, no hemos levantado ni una sola mano contra nadie, piense lo que piense, ni hemos insultado ni menospreciado a nadie como demasiados han hecho ya desde Madrid.
Nosotros no pertenecemos a nadie, nos pertenecemos a nosotros mismos, igual que vosotros sois soberanos sobre vosotros mismos pero no sobre los demás, sean quienes sean.
Os respeto y espero que mañana podamos volvera construir puentes de amistad y respeto aunque estemos en paises distintos y que el odio creciente se diluya con la mala gente que lo propaga.
Espero y deseo que entendáis que, a pesar de vuestros deseos, estos no son obligaciones para nosotros y que nos respetéis igual que os respetamos.
Os deseo lo mejor del mundo y confío en que podamos caminar juntos, cada cual con su propia pareja y no obligados a convivir bajo vuestra tutela.
Gracias
 

Una nova Catalunya

Benvolguts conciutadans, avui no es pas un bon dia per a nosaltres perquè avui ens han escapçat la majoria dels nostres drets universals.
Vestits amb una paranoia de legalismes i falses veritats, emparats per la permanent e interessada ceguera europea, el govern de Madrid ha començat un procés que ningú no sabem on acabarà.
Jo avui em trobo malament, fa dies que arrastro un sentiment de desconcert perquè no sé el que passarà demà. M'obligo a carregar me d'optimisme per no defallir davant dels meus i de molts que em pregunten, com si jo hagués de tenir la solució en les meves mans, i això em fa sentir malament perquè m'agradaria poder fer més per ajudar el meu pais i la nostre gent.
No tinc dubtes del camí encetat, i no només això sinó que cada dia que passa estic més convençut del encert del que estem fent. Nomes fa falta veure els missatges que venen de Madrid i fins i tot, i sobretot, dels que, des d'aquí, inciten al odi i la divisió, farcits de mentides, sense cap vergonya. Es ben bé que darrera nostre no hi queda res, es terra cremada, així que toca tirar endavant, encara que el demà sigui incert i ple de temences.
Tinc por perquè em temo, ara sí, que el camí que hem de seguir no estarà pas lliure de dolor i patiment. Perquè alguns pagaran, pagarem potser, preus elevats per arribar al nostre objectiu.
Amb això no vull desanimar ningú, ans el contrari, soc optimista de mena i estic convençut que ara o mai.
Però es assenyat reconèixer i entendre que, tal i com es sabut, per fer truites s'han de trencar ous.
Europa no mourà un dit perquè tots els dirigents tenen prou por de que la febre s'estengui a casa seva així que, millor que això quedi restringit a Espanya i sempre podran dir que quina pena.
Això ho farem nosaltres sols tal i com sempre ha passat, així que fem el cor fort i endavant.
Serem les persones i els ciutadans del mon els qui podrem trencar aquest monolitisme polític, aquest pensament únic que només interpreta allò que l'interessa.
Avui em sento com aquell poble oprimit que, treien força de flaquesa, agafa les eines que té a mà i fa front al senyor amb el coratge de la desesperació i amb el convenciment de la raó, sabent que uns quants quedaran al camí perquè la resta pugui triomfar.
Benvolgut Carles, a tu et toca el paper més difícil, el de dirigir nos cap el futur, segurament amb els mateixos dubtes que nosaltres i amb totes les amenaces a la teva esquena.
Confio en tu i pots comptar amb mi.
Endavant i molta força!!
Visca Catalunya!!  

dimarts, 3 d’octubre del 2017

dia 3

Primer va ser el día 1, varem votar i varem descobrir que per a Espanya, els Catalans només som una propietat, no uns conciutadans. 
Varem descobrir que l'us de la violència no es casual, sinó volguda, i que hi ha tot un sector de l'estat que la troba correcte i adequada.
Varem descobrir que la UE no ens ajudarà pas fins que no els faci mal la butxaca o fins que la por al que pugui passar sigui major a la por del que poden perdre.
Varem descobrir que s'ha acabat el passat i comença el futur però encara no sabem a quin preu.
Ahir, dia 2, després de tot el que molts conciutadans varen patir per culpa d'uns descerebrats obedients a uns desgraciats de M, em vaig despertar amb un regust molt amarg que no em va deixar tranquil en tot el dia. 
Veure que el mon polític mira cap un altre costat i busquen eufemismes per no admetre la veritat i tenir que actuar fa mal. Et sens com el refugiat que mira, des de darrera un filat de ferro, com no el deixen entrar a Europa i el condemnen a un infern. Com un ciutadà de molts països que veuen com els cauen bombes i ningú no els ve a ajudar perquè no "poden". M'ho temia que ens podia passar però la meva estúpida ingenuïtat em deia que no, a nosaltres no.
Veure que molta gent, com nosaltres, ens insulta des d'Espanya i menystenen les agressions i fan befa, fa mal.
Veure la negació de l'evidència i la justificació de la violència, fa mal.
I sobretot, la hipocresia de tots els polítics espanyols, fa mal.
No he dormit gaire perquè veig que la gent al meu voltant diu, i ara que?, si els de Madrid aguanten això serà molt fotut. I potser tenen raó.
Avui, dia 3, hem començat amb una aturada i jo començo a desemboirar-me.
Mai ningú no va dir que fos fàcil.
Començo a veure un camí que potser no es el bo, però es un camí.
Això ho hem començat nosaltres i ho hem de fer nosaltres perquè els de fora només reaccionaran si els hi obliguem però no si els hi demanem.
Madrid caurà ella mateixa si nosaltres ens fem forts, ells tenen la força però no els recursos
Independència ja i que plogui.
Ànims!!!
 

diumenge, 1 d’octubre del 2017

avui no ha estat un dia qualsevol

Avui no ha estat un dia qualsevol, i hi haurà un abans i un després encara que a Madrid, els de sempre, segueixin dient el mateix.
Trigarem més o menys, això no ho sé, però hi ha coses que no tenen marxa enrere.
Hi ha una nova generació de Catalans que acaben de descobrir que es Espanya i el que representa.
Avui al meu col·legi electoral he vist gent gran, molt gran, que varen viure la fase final de la guerra civil, he vist gent de 70, 60, 50, 40 i, sobretot, de 30, 20, aquells que no sabien que era la dictadura i la repressió, i que mai varen tenir els grisos davant.
Rajoy, Sanchez, Rivera, aquests no canviaran pas i mai no acceptaran el que la gent volem.
Desitjo també pensar que els Espanyols comencin a descobrir quin es el seu propi futur i reaccionin.
La primavera del 1789, a França, a París en concret, milers de persones es varen rebel·lar contra un sistema establert i varen sortir al carrer i lluitar, lluitar i guanyar la seva democràcia i llibertat. Imagino que el rei francès, en aquells dies, deuria pensar el mateix que els polítics de Madrid: "no pasaran". Em sembla que la cosa no va acabar com ells pensaven.
Avui, no em dieu perquè, he vist com un "flash" i he pensat en aquella gent, en el que varen viure i el que allò va representar per tot el mon.
Definitivament avui no ha estat un dia qualsevol.
Bona setmana!