Benvolguts conciutadans, avui no es pas un bon dia per a nosaltres perquè avui ens han escapçat la majoria dels nostres drets universals.
Vestits amb una paranoia de legalismes i falses veritats, emparats per la permanent e interessada ceguera europea, el govern de Madrid ha començat un procés que ningú no sabem on acabarà.
Jo avui em trobo malament, fa dies que arrastro un sentiment de desconcert perquè no sé el que passarà demà. M'obligo a carregar me d'optimisme per no defallir davant dels meus i de molts que em pregunten, com si jo hagués de tenir la solució en les meves mans, i això em fa sentir malament perquè m'agradaria poder fer més per ajudar el meu pais i la nostre gent.
No tinc dubtes del camí encetat, i no només això sinó que cada dia que passa estic més convençut del encert del que estem fent. Nomes fa falta veure els missatges que venen de Madrid i fins i tot, i sobretot, dels que, des d'aquí, inciten al odi i la divisió, farcits de mentides, sense cap vergonya. Es ben bé que darrera nostre no hi queda res, es terra cremada, així que toca tirar endavant, encara que el demà sigui incert i ple de temences.
Tinc por perquè em temo, ara sí, que el camí que hem de seguir no estarà pas lliure de dolor i patiment. Perquè alguns pagaran, pagarem potser, preus elevats per arribar al nostre objectiu.
Amb això no vull desanimar ningú, ans el contrari, soc optimista de mena i estic convençut que ara o mai.
Però es assenyat reconèixer i entendre que, tal i com es sabut, per fer truites s'han de trencar ous.
Europa no mourà un dit perquè tots els dirigents tenen prou por de que la febre s'estengui a casa seva així que, millor que això quedi restringit a Espanya i sempre podran dir que quina pena.
Això ho farem nosaltres sols tal i com sempre ha passat, així que fem el cor fort i endavant.
Serem les persones i els ciutadans del mon els qui podrem trencar aquest monolitisme polític, aquest pensament únic que només interpreta allò que l'interessa.
Avui em sento com aquell poble oprimit que, treien força de flaquesa, agafa les eines que té a mà i fa front al senyor amb el coratge de la desesperació i amb el convenciment de la raó, sabent que uns quants quedaran al camí perquè la resta pugui triomfar.
Benvolgut Carles, a tu et toca el paper més difícil, el de dirigir nos cap el futur, segurament amb els mateixos dubtes que nosaltres i amb totes les amenaces a la teva esquena.
Confio en tu i pots comptar amb mi.
Endavant i molta força!!
Visca Catalunya!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada