Dones

Quan es necessari celebrar el dia de vol dir que aquesta celebració es per compensar el que no s'està fent la resta del any.

Celebrar el dia de la dona deu haver estat idea d'algun home, per amagar la misèria del que els homes fem tot l'any contra les dones.

I dic bé, contra les dones, perquè només així s'explica que avui encara hi hagi, al mon, tanta discriminació envers algú que, com a mínim, es igual sinó millor que nosaltres, els homes.

Sento vergonya de ser home i sentir com els meus homònims son capaços de fer el que fan, dia a dia.

Ja no parlo d'alguns països on, néixer dona ja es un handicap o una desgràcia. Com pot ser que, per el fet de néixer, ja et toqui aquesta càrrega inicial que has de gestionar tota la vida.

Mai, en tota la meva vida, crec, he discriminat, per raó de sexe, a ningú, i a la feina sempre he cregut que les dones solen ser millors que els homes en molts camps.

Mai he aixecat una mà davant d'una dona (i tampoc d'un home).

Sempre he tingut un sentiment especial, d'admiració, de veneració i perquè no, de desig per les dones perquè teniu, sou diferents. I aquesta diferenciació no es discriminatòria sinó barreja d'enveja per ser el que sou i com sou.

Sort que no sou com els homes perquè no hi ha res a envejar.

Manem perquè físicament som més forts i això es lo únic i, perquè des de sempre, fem servir la força per imposar nos a vosaltres o a qui sigui.

Des de la més profunda admiració i respecte, felicitats per ser dones.

Bona setmana