En el procés hi ha hagut un temps on el Govern anava per davant i això ens permetia guanyar petites i grans victòries.
Em sembla que ara es l'estat es qui porta la davantera i exerceix una violència premeditada i molt calculada que sap fer mal als individus per escapçar el procés.
Divideix i guanyaràs, es una dita molt vella que no ha perdut efectivitat amb el pas dels anys.
Cada dia ataquen a uns individus concrets i ja no ataquen a cap col·lectiu. Els resultats son aclaparadors perquè, un per un, cauen les voluntats per la força de la repressió, de la presó, del càstig.
Això serà llarg i dur, molt dur, i alguns, no sé quants, hauran de patir ho en la pròpia pell.
No hi ha revolució ni independència sense patiment i dolor i, qui sap, morts.
Tinc el sentiment positiu de que, un dia, nosaltres o potser els nostres fills veuran la fi d'aquest camí que ja no té retorn però també tinc el sentiment negatiu de que el mal, el dolor, el càstig, el retrocés social i democràtic només acaba de començar.
Haurem de plorar més i més, per els nostres però guanyarem perquè cada dia som més i més.
Seguim endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada