Fa temps que no escric al meu blog. La veritat es que fa temps que no escric res i es que el meu cap no està gaire centrat els darrers mesos, coses de feina i de família. D'altre banda, Twitter es com una vàlvula d'escapament que permet recollir una pensada amb gran immediatesa.
Tot i això, aquest cop no ho puc deixar passar i amb Twitter no en tindria pas prou.
Son diferents notícies que, llegides per separat, no tenen res a veure però, si les contextualitzes, fan fredor.
1- A Iemen hi ha guerra, una guerra poc explicada i gens entesa per a nosaltres i que té un convidat no desitjat, Aràbia Saudí, que no només ajuda un dels bàndols sinó que hi intervé de manera directe i efectiva per la quantitat d'armament sofisticat que hi destina i que ha provocat milers de víctimes.
2- Aràbia Saudí no produeix armes, les compra i, oh casualitat, Espanya es un dels proveïdors "privilegiats", ja sigui venen bombes o vaixells de guerra o el que sigui.
3- L'emèrit es amig íntim de la família reial Saudí i comissionista reconegut i aprofitat i acceptat per tots els partits de Ñ.
4- Navantia es una empresa espanyola que ha rebut una comanda d'Aràbia Saudí, amb comissió inclosa per l'emèrit, per fabricar uns vaixells de guerra.
5- Els del PSOE han intentat fer una jugada efectista anul·lant una comanda de 400 bombes a AS i s'han trobat que es Àrabs els han amenaçat amb cancel·lar la comanda dels vaixells.
6- Els treballadors de Navantia, uns 4.000, s'han posat en peu de guerra i han reclamat poder servir la comanda i aquí comença el pitjor.
Resulta que els treballadors exigeixen poder servir aquestes armes tot i sabent l'us que en faran d'elles, matar Iemenís i el qui sigui.
A ells la seva feina està per davant de la vida d'altres, i no els cau la cara de vergonya.
Ahir casualment, es celebrava l'aniversari en que els treballadors de Rolls Royce, es varen declarar en vaga perquè els seus motors els duia l'avió amb el que varen bombardejar a Allende, a la casa de la moneda, a Santiago de Xile.
La dignitat d'uns davant la hipocresia dels altres, i per darrera el qui para la mà.
Tot junt fa fàstic, marxem.
Bona setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada