A mi cada cop m'agraden menys les banderes si no son per fer bonic.
La gent mata per una bandera i en nom d'una bandera ho justifica tot, lo bo però sobretot lo dolent.
Totes las guerres ho son "defensant" una bandera i tots els governs fan us de la bandera per mobilitzar els seus ciutadans quan necessiten el seu ajut sense gaire discussió.
L'altre dia vaig llegir no se on que Catalunya es un poble malalt perquè som l'únic poble que quan celebra el seu dia, la seva festa, treu un altre bandera al carrer.
La primera lectura em va provocar un cert rebuig però donant hi dues voltes al tema vaig veure que qui això deia tenia molta raó.
Si viatgeu per Africa veureu que hi ha moltes banderes noves fruit dels nous països que han nascut els darrers 50 anys però sobretot hi ha un munt de gent que no se senten ni d'una ni d'un altre bandera perquè son un poble per se i no necessiten cap bandera per auto identificar se.
A mi ja m'agrada la quadribarrada però no crec que estigui disposat a agafar un fusell per defensar la i dubto que la majoria ho fessin.
A mi la estelada no em diu res com tampoc la republicana ni cap altre.
Jo em sento Català, també espanyol i europeu i per aquest ordre però si he de triar soc d'aquí, de casa meva, de la meva terra i prou.
Las banderes son una enganyifa per moure la gent sense pensar.
Bon vespre
3 comentaris:
Coincideixo pràcticament en tot, EXCEPTE amb allò de sentir-se espanyol. Què notes? Jo em puc sentir bé, eufòric, normal, malament, acalorat, emprenyat, amb l’estómac pesat segons el que hagi menjat (avui, per exemple, hem anat a un restaurant de cuina hindú i m’he passat tota la tarda bevent aigua), etc.
sento el mateix que quan dic que soc europeu, res, però es el els altres diuen que som, de fet soc del Barça i tu....
... i jo sóc de El radar de Sarrià, i que duri!
Publica un comentari a l'entrada