M'en vaig de vacances. Com que no he escrit gaire els darrers temps no hi fará cap diferència per a vosaltres però per mi si, i molta.
Aquest any puc dir que les vacances m'arriben en un moment on les piles estan en un nivell de càrrega extremadament baix, nivell d'emprenyament important i poca reserva.
Marxo de viatge com quasi ve sempre amb la família tot i que aquest cop la filla ha decidit no venir i això m'entristeix perquè marca el principi d'una època i l'inici d'un altre. No tinc cap dret a queixar me perquè hem aguantat més que cap dels meus amics amb la seva prole i ens ha fet molt feliç poder fer ho tant de temps però es com quan el gelat se t'acaba, sap greu que ja no en quedi una mica més.
Em quedo de tot el curs que ara acaba dues paraules que trobo força entenedores i importants per els qui estem en un mon social: hem de ser pro actius i tenir una actitud assertiva. Pro actius en lloc de reactius i assertius en lloc d'agressius o submisos.
Hi afegiría un comentari d'en Jose Luis Sampedro i en Valenti Fuster tret del seu llibre Ciencia y vida: no hay libertad sin normas.
I, finalment un de la meva pròpia collita, hem de ser honestos amb nosaltres mateixos en primera instància i amb els altres per sobre de tot.
Tinc la sort de seguir endavant amb la família i la feina i crec que soc un privilegiat però no oblido que n'hi ha molts que no tenen la meva sort.
Per tots ells molta sort i per tots vosaltres, els meus amics, una abraçada i fins d'aquí uns dies
Aquest any puc dir que les vacances m'arriben en un moment on les piles estan en un nivell de càrrega extremadament baix, nivell d'emprenyament important i poca reserva.
Marxo de viatge com quasi ve sempre amb la família tot i que aquest cop la filla ha decidit no venir i això m'entristeix perquè marca el principi d'una època i l'inici d'un altre. No tinc cap dret a queixar me perquè hem aguantat més que cap dels meus amics amb la seva prole i ens ha fet molt feliç poder fer ho tant de temps però es com quan el gelat se t'acaba, sap greu que ja no en quedi una mica més.
Em quedo de tot el curs que ara acaba dues paraules que trobo força entenedores i importants per els qui estem en un mon social: hem de ser pro actius i tenir una actitud assertiva. Pro actius en lloc de reactius i assertius en lloc d'agressius o submisos.
Hi afegiría un comentari d'en Jose Luis Sampedro i en Valenti Fuster tret del seu llibre Ciencia y vida: no hay libertad sin normas.
I, finalment un de la meva pròpia collita, hem de ser honestos amb nosaltres mateixos en primera instància i amb els altres per sobre de tot.
Tinc la sort de seguir endavant amb la família i la feina i crec que soc un privilegiat però no oblido que n'hi ha molts que no tenen la meva sort.
Per tots ells molta sort i per tots vosaltres, els meus amics, una abraçada i fins d'aquí uns dies
2 comentaris:
Bones vacances!!! i torneu amb les piles ben carregades
Jordi,
Sí, hi estic d’acord, ets un privilegiat. Allà on expliques que t’entristeix que els ocells comencin a volar pel seu compte, si fossis una mica més desprès i realista hi hauries d’haver posat que t’enorgulleix o, com a mínim, que acceptes amb naturalitat i sense tristor que tard o d’hora a tothom li arriba la “normalitat”. Aquestes etapes que es van cremant el que en el fons indiquen és que no només els fills es fan grans sinó també nosaltres, i això sí que entenc que no t'acabi de fer el pés. Resignació, i a continuar gaudint del viatge!
Publica un comentari a l'entrada