El divendres 11 vaig llegir a La Vanguardia una entrevista a Catherine L'Ecuyer i, com em passa força sovint darrerament, em va quedar gravada una frase: "si t'hi fixes, de camí a l'escola les mares arrosseguen els nens, només les àvies caminen amb ells".
No hi pensem mai en aquests petits detalls que conformen el nostre dia a dia i això ens treu la possibilitat de viure la vida amb una millor qualitat.
Anem cada cop mes i mes condicionats per el neguit, la urgència, la immediatesa, la pressa, l'estres en definitiva i això no pot ser bo.
Es clar que tothom dirà que ja ho sabem això i que no es pas nou però seguirem fent cas omís del tema i no farem res per arreglar ho.
Diu la Sra. Ecuyer: "els nens s'aturen meravellats perquè han vist una cosa que brilla a terra..., i les mares diuen: Deixa estar aquesta porqueria......
I jo penso quantes meravelles he deixat de veure tots aquests anys perquè no he sabut parar i mirar i penso que encara soc a temps de redescobrir el mon.
Aquesta crisi castiga molt, massa però ens ha obert els ulls per triar entre el que ens volen fer veure i comprar i el que realment val la pena viure i gaudir.
"Mai no havíem tingut tanta informació i mai no havíem après tan poc", "la informació consumeix atenció de qui la rep", pensem hi.
Jo mateix m'adono que no soc capaç de digerir la major part del que tinc davant i per això he decidit recuperar una mica del meu passat i de la verdadera vida.
Ahir tornàvem de Paris en cotxe, 1.000 kilòmetres i 10 hores, el que he fet moltes vegades en avió aquest any en nomes una hora però he descobert uns paisatges increïbles i uns indrets que he sobrevolat sense veure tantes i tantes vegades i m'he promès a mi mateix que els aniré a visitar.
M'he promès a mi mateix que he, hem de viure la vida.
Sort!
3 comentaris:
Aquestes coses més val descobrir-les i aprendre-les tard que mai. Enhorabona!
per això crec que es bó que ho diguem, perquè d'altres no hagin d'esperar tant de temps a descobrir ho
Publica un comentari a l'entrada