I ara que?

I ara que hem de fer? Que ha de fer un país on els seus dirigents reconeixen públicament, i no per boca del seu responsable que, com sempre es amagat darrera la seva ex majoria, que no saben com reconduir la economia i el desgavell on ells i els seus antecessors ens han dut.

No pretenc criticar per criticar, que ja no serveix de res sinó que parlo com a petit empresari que soc que em miro a mi mateix i dic, i ara que?

Si ells reconeixen que l'atur ha de seguir creixent, que el dèficit no es redueix a pesar de tots els retalls que han hagut d'aplicar, que no son capaços de generar una sola política estimulant  per a ningú, que senzillament deriven els esforços cap a les autonomies o el més enllà, que puc fer jo amb una empresa que ha de conviure en aquest escenari.

Puc plegar? no arreglaria gran cosa atès que demà encara he de seguir treballant per viure.

Tanco a lo bèstia? seria lo més assenyat segurament però no sé com es fa, mai no he estat bo per fer ho 

Reduir despeses al mínim com si fos un cargol i espero no sé que? segur que així no contribueixo gaire a la meva pròpia subsistència i a més faig mal a unes quantes famílies.

Segueixo endavant? Bé, imagino que es el que em queda però com, admeto que avui no sé com.

Aquest coi de govern serà capaç de treure'm l'optimisme que sempre he tingut.

Reconec que estic com el dia però, ondia, no podrien plegar i deixar pas a algú que s'hi atreveixi???????

Saint Éxupery

Fa dues setmanes es va celebrar el 70è aniversari de la primera publicació d'un llibre molt especial: El Petit Príncep, escrit per Antoine de Saint Éxupery.

Diuen que el text ha estat traduït a més de 267 llengües i es el segon text, darrera la Biblia, més traduït en tota la història de la literatura.

Imagino que l'heu llegit però us recomano que el torneu a agafar i el rellegiu tal i com jo ho he tornat a fer. 

Quan parles d'aquest llibre la gent sol dir que es un llibre per infants però crec que no es del tot cert. Aquest llibre té la màgia de contenir una lectura diferent segons la edat que un pugui tenir i així un nen de 10 anys el pot llegir i l'entendrà però jo, amb els meus tendres 58 en faig una lectura molt diferent, igual de vàlida.

Un cop l'hagueu llegit us recomano els altres llibres de SE, llibres com vol de nit o terra d'homes. Descobrireu un esser molt especial, inquiet, molt per davant del seu temps però al mateix temps arrelat a una terra a la que estimava.

En aquesta imatge que veieu hi surt l'autor, el Petit Príncep tal i com ell el va dibuixar i al mig un avió, un Lightning com el que pilotava durant la segona guerra mundial, quan va ser abatut i mort per un caça alemany.

Quan el pilot alemany que el va fer caure va saber qui havia abatut es va sentir desconsolat.

El Petit Príncep viu en un petit planeta.........

Rotondes o circs

Ahir al vespre anava per la Avinguda de Sarrià cap a creuar la plaça Prat de la Riba i enfilar San Joan Bosco.

Els qui conegueu la plaça sabreu que es una rotonda que, com totes les rotondes disposa d'uns carrils pintats a terra que et permeten seguir el teu recorregut i evitar la anarquia que es pot generar en un espai no marcat.

Bé, si pugeu per Avinguda de Sarrià, el primer carril de la dreta es de gir obligat cap a la dreta per entrar a la Ronda del General Mitre, la resta de carrils permeten seguir amunt. Per evitar mals entesos, hi ha un espai pintat en blanc, força descolorit i que, se suposa, no hem de trepitjar.

Com deia, ahir tornava cap a casa per el segon carril, es a dir el primer que permet seguir dins la rotonda i a la meva dreta hi tenia un cotxe patrulla de la Guàrdia Urbana. Al arrencar del semàfor, jo vaig anar tot tranquil per el meu carril i de cop em trobo la patrulla que encara més tranquil que jo, m'avança per la dreta tot invadint un espai on no es pot circular.

Evidentment vaig tenir que rectificar el meu recorregut per no xocar contra ell.

Em vaig emprenyar doblement, en primer lloc perquè aquell conductor acabava de fer una infracció i ni tan sols se'n preocupava, en segon lloc i molt més emprenyador, perquè aquell individu era el qui se suposa que ha de predicar amb l'exemple i després em multarà a mi per qualsevol bajenada.

Com dirien els Espanyols, "haz lo que yo digo pero no lo que yo hago".

NO anem bé en un País on la ètica, el civisme son senzillament paraules buides de contingut.

Tan mateix no vaig reaccionar a la malifeta. Imagino que hauria de registrar el numero de la patrulla i denunciar ho.

Bé, eren sobre les 11 del vespre, ells ho saben si es que em llegeixen, cosa que dubto.

Això d'agafar les rotondes per el dret es una pràctica massa habitual, i molt arriscada.

 

Seria fantàstic

De vegades, si et pares a escoltar les lletres de les cançons, pots arribar a descobrir que alguns autors son realment bons perquè saben expressar veritats com a punys.

Joan Manuel Serrat te diferents cançons que han marcat una època.

Un dia, fa molts anys, va escriure "Seria fantàstic" i es ben curiós veure que la lletra es plenament vigent avui.

No us la canto perquè encara plouria més del que ja plou però val la pena llegir la.

Que tingueu una bona tornada a la feina!!!

Seria fantàstic
que anés equivocat
i que el wàter no fos ocupat.

Que fes un bon dia
i que ens fes bon pes.
Que sant Pere, pagant, no cantés.

Seria fantàstic
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar
coloms.

Seria tot un detall,
tot un símptoma d'urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.

Seria fantàstic
que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.

Que s'instal·lés al barri
el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.

Seria fantàstic
no passar per l'embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.

Seria tot un detall
i tot un gest, per la teva part,
que coincidíssim, et deixessis convèncer
i fossis tal com jo t'he imaginat.