Panrico es una empresa que conec una mica perquè jo hi vaig treballar 8 anys. No només hi vaig treballar sinò que puc dir amb molt d'orgull que Panrico va ser la "meva" escola.
En primer lloc sempre estaré agraït a l'Albert Costafreda i al José Rivera, les dues persones que varen confiar en mi durant aquells anys i al Josep Fernández Royo que es qui em va fitxar.
A Panrico vaig assolir unes quantes fites. Crec que, en el seu moment vaig ser un dels directors de marketing més joves del país amb 30 anys però sobretot perquè amb tot l'equip varem llençar el pa de motlle, rellençar el Bollycao i els Donettes.
En aquella època varem arribar a vendre 1.000.000 de Bollycaos al dia. Avui em temo que no venen 50.000.....
Per què aquesta empresa està en aquesta situació de crisi i a punt de petar?
Es relativament senzill, El dia que els Costafreda varen vendre es va matar una manera de fer empresa, de construir, de crear, de treballar en equip, orientada al mercat, la producció i el marketing i es va substituir per una empresa sense cap mena de personalitat i únicament orientada a produir guanys a curt termini sense cap projecte de futur.
Que han aportat els "super" executius com el Sr Cornudella, Bardají o Casaponsa. El primer va ser tan brillant que va voler canviar el Donut.......També varen voler canviar el model de distribució, es a dir matar la essència de l'empresa, propera al consumidor.....Varen comprar Artiach que no te res a veure amb el que Panrico feia.
Això si, varen vendre fàbriques per fer calaix per els inversors.
Panrico tenia un parell de peculiaritats: producte fresc, del dia i capilaritat en la distribució.
Cap dels tres ho va entendre o millor dit, ho van senzillament ignorar i menysprear.
Avui, aquesta empresa ja no es aquella, avui no poden ni pagar les nómines, el Donut es ven enbossat i el Bollycao quasi ha desaparegut.
Si llegiu que les marques blanques son les culpables, no es cert. Panrico va saber fabircar per Dia i altres. Us diran que els productes no eren prou bons per els nens, no pas pitjors que molts altres que segueixen trionfant.
No, la culpa es d'uns gestors ineficaços, diguem ho clar. El Sr Casaponsa encara ha tingut temps d'enfonsar Indo i el Sr Cornudella ara mana a Gallina Blanca sinò vaig errat.
La família Costafreda i la família Rivera varen aixecar un petit imperi. Oaktree i altres financeres l'acabaran d'enfonsar.
Es una llàstima però com a mínim que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.
3 comentaris:
Respecte al missatge anterior, no el puc esborrar, perquè el vaig escriure com a "anònim".
Esborra'l tu, si et plau.
Marc.
Bé Jordi, aquí va la meva opinió:
Primer de tot, dir-te que no estic en contra d'aquest tipus de productes, ja que els consumeixo molt ocasionalment. I m'agrada, m'agrada quan els menjo, perquè estan bons i perquè sé controlar-me.
Però:
"rellençar el Bollycao i els Donettes."
I ja eres feliç, dedican-te a vendre aquests "aliments"?
No sóc ningú per jutjar-ho, ni molt menys, només volia saber si una persona com tu era feliç venent aquest tipo de productes.
"Us diran que els productes no eren prou bons per els nens, no pas pitjors que molts altres que segueixen trionfant."
llavors, no creus en el "mal de muchos, consuelo de tontos"?
És a dir, perquè tothom ho faci nosaltres ho hem de fer també?
Tot plegat ho dic des del respecte i l'admiració que et tinc, però bé, no puc evitar expressar la meva opinió.
p.D.: Respecte al tema de les enganxines i "tatuatges" que porten els bollycaos no sé què dir-te, no m'he format una opinió encara.
Marc.
En primer lloc estic molt orgullós d'haver treballat a Panrico. VA ser una gran escola i no s'hi fabricava res dolent.
Hi ha molta hipocresia en el que es diu. Un Bollycao es nomes pa amb crema al cacao amb avellanes com ara la Nocilla i això no ha estat mai dolent.
Lo dolent es que la mare doni cada dia el mateixi no prepari el berenar.
A cadascú la seva responsabilitat
Publica un comentari a l'entrada