diumenge, 27 d’abril del 2014

Budapest

Una petita escapada, un gran plaer, Budapest, ciutat imperial, cruïlla de cultures, eternament disputada i masses vegades perdedora en els conflictes on s'ha vist involucrada, no sempre a voluntat pròpia.
Val molt la pena, el lloc, el que hi pots visitar, el menjar, els preus i amb tres dies pots tenir una bona idea del que es aquesta ciutat i els seus ciutadans.
Dos detalls: el treball més que important per reconstruir una ciutat que s'obra al turisme però que encara permet veure les diferents èpoques que l'han conformat, els períodes de reialesa i l'època soviètica, es com un museu a l'aire lliure.
El segon, les sabates que veieu en aquesta foto. Formen part d'un monument molt especial que hi ha a la vora del Danubi. Son tot un seguit de sabates (evidentment de ferro) posades de qualsevol manera, com las deurien deixar els jueus que varen ser deportats durant la guerra. 600.000 en total en un país d'onze mil.lions de persones.
Una manera molt senzilla i a l'hora colpidora d'homenatjar aquelles persones que moriren senzillament per tenir una religió i per no caure bé a uns altres.
Ens hi varem quedar una estona mirant totes aquelles sabates i jo no podia evitar pensar en qui les va dur.
Per cert el Danubi no es blau, Lizst Ferenç (altrament Franz Lizst) es Hongarès, i el ví Hongarès es molt i molt bó.
 

dijous, 10 d’abril del 2014

L'èxit d'un fracàs

No es un oxímoron!
Si teniu un minut us llegiu el meu post http://llibredepaper.blogspot.com.es/
Es una senzilla història, la d'un amic que ha sapigut treure l'èxit a partir d'un fracàs.
Una cosa tan senzilla i tan difícil, reconèixer es errors i sapiguer aprofitar l'experiència per reconstruir en positiu.
Es un acte d'humilitat que et dona pau interior, un exercici tan saludable com poc habitual.
Jo, ja fa un cert temps que me l'aplico i us he de reconèixer que funciona tot i qu eexigeix molt d'un mateix.
En Juan Luis, el meu amic, després del fracàs, ha millorat com a persona, tal i com ell mateix reconeix i, sobretot ha millorat el seu sentit del humo.
Riure es sà, molt sà.
Es tard i vaig a dormir, dormir també es molt sa i jo dormo bé.
Bona nit!

diumenge, 6 d’abril del 2014

Thorpe

Abans d'ahir, un nedador, ahir, un campió, un ídol per els joves, una estrella mediàtica, una mina de diners i tot el que volgueu imaginar. Avui, es un home que pateix depressions, addicte a substàncies tòxiques,  no sap cap on va, no serveix per res i els mitjans l'han recuperat per veure en que ha caigut l'heroi d'ahir.
Un resum molt ràpid de com es pot destrossar la vida prometedora d'un noi gràcies a l'ajut inestimable dels mitjans de comunicació i els interessos creuats d'alguns.
Ell, evidentment, també es responsable i segurament víctima d'engegar a la merda la seva pròpia vida, però i els altres?
Aquesta societat està muntada de tal manera que la gent ens convertim en matèria primera per a construir notícies, que solen tenir un gran principi i un mal final si es que el tenen.
No conec al noi en qüestió, però em sap greu pensar en que s'ha convertit la seva vida.
Penso en els meus fills i els riscos que aquesta societat els posa per davant.
Nosaltres, els de la meva generació, lluitàvem contra altres "molins de vent" més reals, els d'ara son ràpids i incontrolables i omnipresents.
Nois, aneu amb compte, sou molt millors i esteu més preparats que no pas nosaltres, però haureu d'anar amb compte perquè els altres també son millors en lo de ser més desaprensius.
 

divendres, 4 d’abril del 2014

No fa gaires setmanes, l'Ajuntament de Barcelona va llençar el seu nou pla per "ajudar" a conviure amb els gossos. Avui el meu escrit es resumeix en un vídeo que es prou explicatiu del que els gossos, aquells animals, son capaços de fer sense l'ajut de les persones.
Diuen que una imatge val més que mil paraules.....