Una petita escapada, un gran plaer, Budapest, ciutat imperial, cruïlla de cultures, eternament disputada i masses vegades perdedora en els conflictes on s'ha vist involucrada, no sempre a voluntat pròpia.
Val molt la pena, el lloc, el que hi pots visitar, el menjar, els preus i amb tres dies pots tenir una bona idea del que es aquesta ciutat i els seus ciutadans.
Dos detalls: el treball més que important per reconstruir una ciutat que s'obra al turisme però que encara permet veure les diferents èpoques que l'han conformat, els períodes de reialesa i l'època soviètica, es com un museu a l'aire lliure.
El segon, les sabates que veieu en aquesta foto. Formen part d'un monument molt especial que hi ha a la vora del Danubi. Son tot un seguit de sabates (evidentment de ferro) posades de qualsevol manera, com las deurien deixar els jueus que varen ser deportats durant la guerra. 600.000 en total en un país d'onze mil.lions de persones.
Una manera molt senzilla i a l'hora colpidora d'homenatjar aquelles persones que moriren senzillament per tenir una religió i per no caure bé a uns altres.
Ens hi varem quedar una estona mirant totes aquelles sabates i jo no podia evitar pensar en qui les va dur.
Per cert el Danubi no es blau, Lizst Ferenç (altrament Franz Lizst) es Hongarès, i el ví Hongarès es molt i molt bó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada