d'homes i dones

Aquesta setmana han mort dues dones a mans dels seus marits. Un d'ells primer l'ha matat a ella i després s'ha penjat. Llàstima no s'hagués matat ell primer, així la dona estaria lliure i viva.

Sembla una mala broma però es molt seriós. El forassenyat alcalde de Valladolid, insinua que entrar en un ascensor amb una noia vestida amb una samarreta el posa en perill de ser acusat de maltractador, i ningú del seu partit, ni dones ni homes li ho recriminen. 

Jutges que justifiquen els comportaments dels homes per les actituds provocadores de les dones. Això en un país dels que s'anomenen civilitzats.

A l'Índia on les violacions no han estat castigades per la justícia durant segles i només les xarxes socials i les protestes populars han obligat, (sinó no ho haguessin fet) a castigar ni que sigui suaument als culpables.

A qualsevol conflicte de guerra, o no guerra com se sol dir ara, les dones son les primeres víctimes de tota mena de vexació per part dels qui lluiten i fins i tot de qui les defensen, com va succeir a la guerra de Bòsnia a mans de cascos blaus.

I tot això sense agafar un llibre d'història perquè llavors, als homes, s'ens hauria de caure la cara de vergonya per tot el patiment i sacrifici que donem a les dones.

Per això son lluitadores tan ferotges, per això es reivindiquen tant com poden.

Però el nostre es un mon d'homes, es a dir d'éssers amb una capacitat de raonar limitada, no com les dones.

El nostre es un mon on les dones cobren menys per el sol fet de ser ho....... i no parlo de Sudan del Sud, parlo de França, Regne Unit, EEUU i això no avergonyeix a ningú perquè ningú no ho corretgeix.

El nostre es un mon on les putes son les culpables i perseguides, maltractades fins la mort però on ningú castiga al putero ni al macarra. Xarxes internacionals treballen amb tota impunitat captant noies de països menys afavorits i les prostitueixen i droguen fins que ja no serveixen per res. Us recomano un reportatge que varen fer no fa gaire, a TV3 sobre el tràfic de dones a països de l'òrbita soviètica que duen a la Europa occidental. Em varen venir ganes de vomitar.

Bé, si voleu puc seguir pàgines i pàgines, llibres sencers explicant els greuges que els homes seguim aplicant a les dones i que la justícia masclista seguirà sense castigar però em sembla que no cal, només hem de mirar i llegir una mica per adonar nos de lo difícil que es ser dona.
Quan he clicat "dona" a Google per buscar una imatge per aquest escrit, el primer que m'han sortit son "donuts".... no anem bé.
Bé, a que venia aquest escrit, a no res en especial. Tinc moltes dones a la família i molt bones amigues i totes elles es mereixen, com a mínim, cent vegades això.
Benvinguts al mon!!!!!!
 

vergonya burrocràtica

Ahir vaig llegir un article que parlava dels pares de l'Alex, un nen que pateix la malaltia de Coats. El pare, un ciutadà com tots nosaltres va anar a l'administració no pas per buscar diners, ja sabia el que hi trobaria, sinó senzillament, suport per poder tractar de la millor manera possible aquesta situació. La metge que el va tractar li va dedicar uns minuts i se'l va treure de sobre.

No conec els detalls però no cal, desafortunadament m'ho puc imaginar. M'agradaria saber si la persona que NO va atendre al pare de l'Alex haurà llegit l'article i si s'haurà repensat sobre el seu comportament davant d'una persona que només demanava suport i ajut i potser una mica de consol.

La nostre societat s'ha burrocratitzat massa i ha perdut el sentit de la mesura en la presa de decisions. Evidentment que la medicina està massificada i què!!

El dia que les persones deixem de comportar nos com a persones deixem de merèixer el respecte.

Un funcionari, com qualsevol altre professional, o potser encara més, es una persona obligada a complir amb un deure davant la societat, totes les hores que treballi i una miqueta més. I si no es capça de fer ho, que tingui la decència de deixar el lloc a un altre que potser si que ho farà.

S'ha de denunciar qualsevol mala praxis de qui sigui, on sigui.

Llàstima, cada cop em sento menys d'eixe mon..... 

Taxi si us plau

Aquest tema ja no es nou i molta gent hi ha dit la seva. Parlar avui de si Uber es legal o no, si els taxistes, tal i com encara els coneixem, actuen bé, si es "pot posar portes al camp"... es un debat que ni té una sola resposta ni jo soc qui per donar la "gran resposta". Tot i això m'he donat un temps prudencial per dir ne la meva, atès que el tema es molt més gros que una senzilla qüestió de taxis.

El que es posa en qüestió es un model d'empresa i un model d'economia, i això sense fixar noves regles de joc. El que passa es que, a més, s'acaben moltes actituds incorrectes i despòtiques que queden al descobert, tripijocs que alguns taxistes han fet i segueixen fent i que han perjudicat tota la professió.

Però els taxis son només la punta del iceberg.

Ara ha sortit a la llum un altre cas, el de Amazon i Hachette. Amazon es permet el luxe d'aconsellar als seus clients de NO comprar llibres d'Hachette, senzillament perquè Hachette no vol fer els descomptes que Amazon li demana. 

I es que en alguns camps ja som en la segona fase, on aquell "camp" que no podia tenir portes, resulta que si que en té però no les que pensàvem. Perquè el sr. Google, demà, ens pot dir que si vols penjar el teu blog, hagis d'acceptar el que ells diguin i/o senzillament et poden negar l'accés, i qui diu Google, diu qualsevol dels "vehicles" per on viatja internet.

Uber només es un de la xarxa, com abans ho ha estat Megaupload, que es va declarar il.legal. 

Que es just i que no ho es, difícil. Es just que els taxis facin el que vulguin i es regeixin per codis tancats i que no s'hagin actualitzat i que no castiguin als qui enganyen als clients, etc? No, no es just.

Si que ho es el fet de que ells paguen uns impostos i els de Uber no i això no es competència lleial.

Que passa amb les furgonetes i els vehicles de luxe que treballen amb altres condicions.

Que passarà el dia que hi hagi un accident amb un cotxe d'Uber, qui es responsabilitzarà del passatger, quina assegurança el cobrirà? Jo vull que Uber pagui els impostos corresponents i no que duguin els guanys a països de baixa fiscalitat. Vull que Uber, com a mínim estigui al mateix nivell tributari que la resta de persones i empreses del país.

Amb això, com a mínim ens posem al mateix nivell tots.

En segon lloc, la pròpia administració haurà de regular de manera diferent el transport de passatgers i, segurament, deixar se de tanta "burrocràcia" i facilitar una nova manera de transportar gent.

En tercer lloc els taxistes hauran d'entendre que ser taxistes els dona dret a fer vagues quan els dona la gana, no els dona dret a castigar als ciutadans quan a ells no els agraden les seves condicions de treball. Hauran d'aprendre a treballar en un entorn diferent.

Un bon amic ha tingut que tancar la seva agència de viatges perquè no ha pogut competir amb els buscadors, amb internet i amb les noves maneres de cercar un viatge. Es just?? difícil. No tots els canvis son per millorar. Ara tens un tripadvisor que es converteix en un dictador que pot enfonsar un hotel o un restaurant per publicar opinions interessades....

Tens gent, que ningú coneix però que tenen milers de seguidors i es converteixen en prescriptors de viatges o el que sigui.

En definitiva, tots ens hem de posar les piles, no només els taxistes i ull, que no tot està canviant per bé. 

Recordeu una cosa tan estúpida que ara, si no tenim llum a casa ja no servim per res perquè, ai las, la informàtica en depèn 100% i això es un monopoli igual que la telefonia es un duopoli.....

Jo, per si un cas, a la feina ja he assumit que tot serà diferent en menys de 5 anys.

A casa, no obstant, intentaré mantenir els meus llibres de paper, aniré a comprar a les botigues on pugui perdre 5 minuts xerrant i, quan faci un viatge, segons com sigui, seguiré trucant al meu amic. En canvi aquest cop ja no agafaré taxi, hi aniré amb el meu cotxe i l'aparcaré en un servei de parking de llarga estada que surt força més econòmic......

drets d'autor

Jane Ginsburg, profesora en Columbia, entrevistada per Lluis Amiguet a la Contra de La Vanguardia

"Si cualquiera puede ser autor, ¿por qué pagar por las obras?"

 “¿A quién beneficia que creamos que la obra deja de ser del autor en cuanto la publica y se puede copiar o plagiar sin retribuirle? Ginsburg argumenta que no hay progreso intelectual sin derechos de autor, por eso las repúblicas de Francia y EE. UU. los ampararon. Que el autor merezca cobrar se cuestiona ahora por interés de multinacionales como Google, que se niegan a pagar a quienes les proveen de contenidos” 

“¿La copia y difusión instantánea y gratuita de los libros liquidará a los autores?
Hoy nos enfrentamos a un doble reto, porque además de la imposibilidad de controlar la distribución digital ubicua e ilimitada, nos enfrentamos a un desafío ontológico a la esencia misma de la protección del autor: se extiende la creencia de que cualquiera sin esfuerzo puede ser creador profesional.
Está claro que todo el mundo lo intenta al menos, pero eso no me parece malo.
Crear es bueno, por supuesto, pero no que los creadores sean desprovistos de su derecho a obtener rendimiento de su esfuerzo y talento. Pero hoy los libertarianos, con la sospechosa complicidad de la ultraderecha republicana más reaccionaria, repiten: “Si cualquiera puede ser autor, creador, periodista, fotógrafo, cineasta: ¿Por qué pagar a nadie por su creación?”.
Y si no te pagan por el esfuerzo de crear ¿Por qué molestarse en hacerlo?
Para los libertarianos, si todos podemos ser creadores y, de hecho, lo somos, no necesitamos derechos de autor ni propiedad intelectual ni, por tanto, creadores profesionales.
Por ese camino, todos seremos autores, pero nadie podrá vivir de serlo…
…Y entonces ¿para qué esforzarse por crear? De nuevo veremos, como sucedió en la Revolución Francesa, que la calidad de los contenidos decae, porque nadie es retribuido por crearlos ni tampoco se reconoce el prestigio ni la autoridad del autor.
Qui prodest?
¿A quién beneficia que ningún autor pueda vivir de su trabajo?
¿A Google, que obtiene ingresos por los anuncios sin pagar por los contenidos?
En efecto, algunas multinacionales se han quedado con todo. Yo solo añadiré que las plataformas antiderechos de autor están muy bien financiadas. Invito a algún buen periodista de investigación a que investigue por qué se propagan más las doctrinas antiautor que las que lo defienden… ¡Y que a ese periodista se le pague por su trabajo!”

Fa Molt de temps, de fet més de 25 anys que treballo i lluito per la defensa dels drets d'autor i la propietat intel.lectual.
L'entrevista publicada aquest setmana ha estat una molt bona lliçó de transparència i claredat per a tothom qui vulgui llegir ho.
Si els creadors no veuen considerada la seva feina d'una manera o d'un altre els creadors deixaran de crear i es que algunes empreses el que volen es poder fer ells el negoci sense que els verdaders creadors siguin retribuits.....
Els pirates de debò volen fixar les regles de joc dels legals, s'inverteixen els mecanismes de justícia

violència religiosa

Aquestes fotos no han aparegut als diaris, jo les he vist a traves d'un "retwit" del Quim Monzó. Son assassinats de cristians a Irak on l'EI està fent fora als cristians amb sistemes com aquests. Hi ha d'altres fotos però em sembla que aquestes son prou escarnidores com per fer pensar.

La major part dels conflictes que hi ha al mon en aquest moment son fruit de conflictes religiosos per sobre d'altres consideracions. Jueus contra musulmans, "xiís" contra sunnites, musulmans contra cristians.

Son quasi sempre multitud contra individus, on la covardia s'amaga darrera el nombre, la mentida dels líders d'uns i altres manipulen les masses de gent i llavors passa el que veieu a les fotos.

Que fàcil es matar a una persona lligada i que no te defensa.

La religió es masses vegades una justificació per amagar altres interessos més pobres i menys altruistes.

Segur que Jesús, Mahoma ni cap altre cap religiós hauria acceptat matar ni conquerir per convertir una sola anima.

On son els suposats caps espirituals i polítics d'avui que frenin aquestes actituds.

"La tolerància de la intolerància es covardia", Ayan Hirsi Ali     

jutges maclistes

Tenia altres temes dels que volia parlar però avui he llegit la noticia de que la UE ha dictat sentència contra l'estat Espanyol i els seus jutges per el cas d'una nena assassinada fa 11 anys per el seu pare que maltractava la seva dona.
Desconeixia el cas però he llegit el que apareix a La Vanguardia.
La dona, que va ser maltractada durant anys i va haver de perdre la seva filla perquè algú l'escoltes, ha vist avui, per fi, reconeguda la justícia. Poca cosa perquè la filla es morta però tot una lliçó de tenacitat i amor propi.
Ha lluitat contra tota la judicatura espanyola i ha guanyat.
Li ha calgut anar a Europa per retrobar aquesta justícia que aquí encara ens manca.
Masses jutges queden amb una mentalitat masclista, que no poden oblidar que son homes abans que persones i que no saben ser justos i equànimes.
Ara han condemnat a l'estat i la judicatura però a cadascun dels jutges que va ignorar el drama d'aquella dona i aquella nena, a ells no els passarà pas res i seguiran judicant com si la cosa no anés amb ells.
Diuen que un país no es un país fins que no té una justícia equànime.
Espanya té bons jutges, de ben segur, però té una justícia lenta i encarcarada i massa lligada a interessos polítics i personals.
Fa falta una neteja a fons i aquesta depèn d'ells mateixos, els jutges i advocats per fer cau i net.

no tot es Sant Cugat 2

El meu blog sembla que no el llegeix ningú però, casualment el seu contingut deu arribar on toca.
Les obres d'acondicionament i millora paisatgística tornen a estar en marxa. No es que hi hagi un exèrcit de treballadors, tot just son un parell, però amb l'enginy mecànic que fan servir fan goig i tot.
Ara tot just estan recuperant el temps perdut perquè les pluges dels darrers dies han fet malbé tot allò que no havien acabat i les terres han anat d'un costat al altre.
Bé, lo important es que s'hagin posat a la feina.
Si, com a vilatà que soc hagués agraït una resposta de part de l'Ajuntament de Sant Cugat però es ben cert que millor es que ho acabin i punt.