dimecres, 13 d’agost del 2014

vergonya burrocràtica

Ahir vaig llegir un article que parlava dels pares de l'Alex, un nen que pateix la malaltia de Coats. El pare, un ciutadà com tots nosaltres va anar a l'administració no pas per buscar diners, ja sabia el que hi trobaria, sinó senzillament, suport per poder tractar de la millor manera possible aquesta situació. La metge que el va tractar li va dedicar uns minuts i se'l va treure de sobre.
No conec els detalls però no cal, desafortunadament m'ho puc imaginar. M'agradaria saber si la persona que NO va atendre al pare de l'Alex haurà llegit l'article i si s'haurà repensat sobre el seu comportament davant d'una persona que només demanava suport i ajut i potser una mica de consol.
La nostre societat s'ha burrocratitzat massa i ha perdut el sentit de la mesura en la presa de decisions. Evidentment que la medicina està massificada i què!!
El dia que les persones deixem de comportar nos com a persones deixem de merèixer el respecte.
Un funcionari, com qualsevol altre professional, o potser encara més, es una persona obligada a complir amb un deure davant la societat, totes les hores que treballi i una miqueta més. I si no es capça de fer ho, que tingui la decència de deixar el lloc a un altre que potser si que ho farà.
S'ha de denunciar qualsevol mala praxis de qui sigui, on sigui.
Llàstima, cada cop em sento menys d'eixe mon.....