d'homes i dones

Aquesta setmana han mort dues dones a mans dels seus marits. Un d'ells primer l'ha matat a ella i després s'ha penjat. Llàstima no s'hagués matat ell primer, així la dona estaria lliure i viva.

Sembla una mala broma però es molt seriós. El forassenyat alcalde de Valladolid, insinua que entrar en un ascensor amb una noia vestida amb una samarreta el posa en perill de ser acusat de maltractador, i ningú del seu partit, ni dones ni homes li ho recriminen. 

Jutges que justifiquen els comportaments dels homes per les actituds provocadores de les dones. Això en un país dels que s'anomenen civilitzats.

A l'Índia on les violacions no han estat castigades per la justícia durant segles i només les xarxes socials i les protestes populars han obligat, (sinó no ho haguessin fet) a castigar ni que sigui suaument als culpables.

A qualsevol conflicte de guerra, o no guerra com se sol dir ara, les dones son les primeres víctimes de tota mena de vexació per part dels qui lluiten i fins i tot de qui les defensen, com va succeir a la guerra de Bòsnia a mans de cascos blaus.

I tot això sense agafar un llibre d'història perquè llavors, als homes, s'ens hauria de caure la cara de vergonya per tot el patiment i sacrifici que donem a les dones.

Per això son lluitadores tan ferotges, per això es reivindiquen tant com poden.

Però el nostre es un mon d'homes, es a dir d'éssers amb una capacitat de raonar limitada, no com les dones.

El nostre es un mon on les dones cobren menys per el sol fet de ser ho....... i no parlo de Sudan del Sud, parlo de França, Regne Unit, EEUU i això no avergonyeix a ningú perquè ningú no ho corretgeix.

El nostre es un mon on les putes son les culpables i perseguides, maltractades fins la mort però on ningú castiga al putero ni al macarra. Xarxes internacionals treballen amb tota impunitat captant noies de països menys afavorits i les prostitueixen i droguen fins que ja no serveixen per res. Us recomano un reportatge que varen fer no fa gaire, a TV3 sobre el tràfic de dones a països de l'òrbita soviètica que duen a la Europa occidental. Em varen venir ganes de vomitar.

Bé, si voleu puc seguir pàgines i pàgines, llibres sencers explicant els greuges que els homes seguim aplicant a les dones i que la justícia masclista seguirà sense castigar però em sembla que no cal, només hem de mirar i llegir una mica per adonar nos de lo difícil que es ser dona.
Quan he clicat "dona" a Google per buscar una imatge per aquest escrit, el primer que m'han sortit son "donuts".... no anem bé.
Bé, a que venia aquest escrit, a no res en especial. Tinc moltes dones a la família i molt bones amigues i totes elles es mereixen, com a mínim, cent vegades això.
Benvinguts al mon!!!!!!