El tema de les targetes de Bankia no es només un frau als ciutadans que hem hagut de rescatar el banc posant hi més de vint mil milions d'euros, es un malaguanyat indicador del perfil dels qui manen a Espanya ( i possiblement, en menor mida, també a Catalunya).
I si aquests son els qui ho han de fer, definitivament, nosaltres no som d'eixe mon.
Els més de vuitanta consellers (algú hauria d'explicar perquè tants) haurien de plegar de qualsevol càrrec públic que poguessin tenir, senzillament per començar a netejar aquell immens cau de merda que es la "corte" de Madrid.
Si ells son els qui han de seguir dirigint el país, amagats darrera el silenci culpable del govern estatal, llavors es que no hi ha cap solució.
Us recordo que aquests home son aquells que recomanaven reduir sous i retallar mentre s'embutxacaven milions d'euros d'amagat. D'amagat perquè ells sabien que el que feien no era correcte, però es que tots ells son dels qui fan vàlida aquella màxima:
"haz lo que yo digo pero no lo que yo hago"
Curiós que ningú del govern de Madrid hagi obert la boca, i ningú no hagi aparegut esquitxat, curiós que tots els partits hagin callat, curiós que l'església no hagi esclatat irada com ho va fer en relació a Catalunya, curiós que els sindicats tinguin les mans tant brutes com els altres. Que fàcil es comprar silencis i si compren silencis es perquè saben que fan altres coses molt més grosses segurament il.legals o com a mínim no ètiques.
Desafortunadament tinc la certesa de que cap d'ells no acabarà tancat a la garjola i encara menys tornaran els diners estafats. Espanyols, teniu un problema molt i molt gros.
Recordeu aquell acudit en que un home penjat en un precipici crida, després de sentir una veu que li promet que si es deixa anar mil àngels el salvaran, "gràcies, però hi ha algú més??"
Nosaltres, els Catalans, tampoc estem gaire millor si tenim en compte els Pujol, Millet, Serra, Catalunya Caixa etc.
Tenim feina si volem sortir del pou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada