Uns i altres

Avui llegia al diari El Pais una entrevista al responsable de Goldman Sachs a Europa i li preguntaven, amb tota l'intenció, si els preocupava la "situació" a Catalunya. La seva resposta ha estat: "la situació de Catalunya ens preocupa i la seguim d'aprop"........."Es un factor de risc per Espanya, però no ho veig com algo que pugui moure els mercats tret que la situació escali de manera considerable".

Un es pregunta qui es aquest home per poder jutjar Catalunya i el que estigui succeint aquí com una "situació". La resposta es força senzilla, es un d'aquells homes que, només amb les seves opinions, es capaç d'aixecar un imperi o d'enfonsar un país sense cap pena ni remordiment.
Es el que anomenen un representant del capital o els poders econòmics. Això es Catalunya per a molta gent, sense comptar amb els milers de milions que ni tan sols saben que existim!!!!
Aquesta setmana he tingut Italians uns dies per feina i m'ha sorprès el seu enorme desconeixement. Han sentit parlar alguna cosa de Catalunya però no tenen ni idea del que fem o volem i, sobretot, qualifiquen molt i molt ràpid les nostres intencions com una simple bajanada. Allò que et miren amb una cara de condescendència com dient: "pobrets".
Evidentment dos italians no son gens representatius però es que aquesta sensació la tinc tot sovint parlant amb gent de fora.
Es clar, nosaltres ho vivim i ens pensem que el que nosaltres veiem i vivim ho veu la resta del mon i no es pas així.
Si demà Catalunya assoleix la independència o s'estavella contra un roc d'unionisme la majoria del mon no dirà ni farà res.
Les coses son o no en funció de si se saben o no de si es diuen o no.
Aquí es on els mitjans agafen una importància cabdal per manipular opinions.
Parlem d'Europa com un ens que ens ajudarà a assolir les nostres fites i jo, cada cop menys europeista i més desconfiat, malfio perquè a ells, els europeus, nosaltres només els representem un problema, un gra al cul.
Ells, com el Rajoy fan del no fer la seva política i tenir que fer els emprenya molt.
El Sr. Renzi, primer ministre Italià, deia ahir (surt avui al diari) que "Europa ens diu tot sobre com hem de pescar el peix espasa però no ens ajuda a salvar nens a la Mediterrània".
Aquesta setmana al Sr. Mas li ha plogut de tot i de tot arreu i tothom es veu amb cor de criticar lo. Jo l'he defensat públicament, a través de Twitter i admeto que, cada cop més, em mereix el meu suport a pesar de tot.
Tothom parla, tothom diu el que hem de fer i no fer, el que hauríem de fer el que Ell hauria de fer però ningú o quasi ningú no es retrata a la foto. En Junqueras, el primer, que com un nen petit (Veieu Polònia) ho vol tot i no vol res, el Joan Herrera que es retrata ell solet amb paraules tan maques com buides de contingut, etc i tot això sense parlar dels de Madrid o la Sra Susana Diaz que diu que ella no vol una Espanya desunida......
Imagineu per un moment que vosaltres sou el Mas, aniríeu dient per tot arreu el que voleu o penseu fer, senzillament per ajudar als altres a destruir i posar més pedres al camí? Us fiaríeu d'algú quan, des de el vostre mentor, sr Pujol, el vostre soci, sr. Duran, els vostres paladins, Sr. Pujol Oriol, sr. PUig Felip sr. Espadaler, la sra Ortega estan esperant qualsevol relliscada per fer més llenya???
En Mas es sol, perquè ni tan sols el poble es mourà per defendre'l a ell, ell viu allò que s'anomena la soledat del poder, on tothom et mira per lo dolent i et responsabilitza de tot el que passi dient "jo ja t'ho deia" però t'ho diuen quan ja te l'has fotut.
Uns i altres, aquest mon es cada cop més ple de coses que jo no entenc però cada cop més crec en nosaltres, les persones, els individus capaços d'aixecar nos cada matí per fer la nostre feina i tirar endavant un mon millor, a pesar dels altres.
Bona setmana