Mals temps per la democràcia

Diuen que la democràcia es el menys dolent dels sistemes de govern i segurament es ben cert. La democràcia es imperfecte per definició però ningú ha trobat res de millor, i es que som molta gent en el mon i això no es fàcil de gestionar.

El problema, no obstant per a mi, son les perversions que neixen al voltant dels sistemes de govern.

A pesar dels molts canvis que la nostre societat ha viscut a lo llarg dels segles i sobretot els darrers 75 anys, hi ha coses que no han canviat: la corrupció i els poders amagats, sempre lligats als poders econòmics.

Aquesta setmana hem viscut dues decisions polítiques que embruten la paraula democràcia:

La primera es que el Sr. Hollande, president de França, embolicat en la bandera del seu país i la seva suposada defensa, va i decideix que ha de donar suport a El Assad a Síria per lluitar contra EI. Es a dir que ara resulta que el causant del èxode de més de 4.000.000 de Sirians de casa seva, el botxí de més de 250.000 Sirians, ara resulta que aquest home ha de ser recolzat !!!!! Primer li han venut armes per matar els seus conciutadans, després l'han intentat treure del país armant als sirians descontents amb el dictador, i després als nouvinguts que ara son els qui s'ha de eliminar. !!!! Si una democràcia ha de sobreviure alimentant un dictador i si el fi justifica els mitjans, vol dir que darrera la democràcia, alguns poden amagar tota la merda del mon.

La segona, menys vistosa però no menys punyent, ha estat a mans del Sr. Erdogan, president de Turquia. L'home ha detingut dos periodistes que han demostrat que, al mig dels aliments que duien per els refugiats Sirians, hi havia armes per els terroristes, la prova fefaent  que els mateixos governs per davant ajuden i per davant maten als mateixos que ajuden.

Llegia aquesta setmana una contra de La Vanguardia, un ex agent Rus que denuncia els poders econòmics que dominen el planeta i el mouen en funció dels seus interessos i no de la gent. No per més sentit es menys cert.

Ara tot s'hi val, enviar avions a bombardejar, retallar llibertats, frenar els refugiats, i tot el que voleu.

Mala setmana per la democràcia!!

submissió

Suposo que la meva visió, si es que algú ho llegeix, es pot considerar esbiaixada però no em puc estar de escriure ho.

Catalunya ha d'estar submisa o no  serà. Imagino que aquest es el missatge imperant al govern de Madrid, aquell missatge que els fa guanyar vots i per tant tinc que assumir que no sols es un pensament polític sinó un pensament comú en la població, al carrer.

Sembla clara aquella màxima tan castellana de "eres mía o estas muerta" o com sigui que vagi la frase.

No sé cap on anem perquè els nostres polítics segueixen discutint el color de la pintura de les parets quan encara no tenim el pis comprat.

Si se o com a mínim estic convençut que un dia, no fa gaire, varem creuar un llindar i ara només podem seguir endavant perquè darrer només ens queda la submissió infinita, el baixar el cap i seguir com un súbdit.

Crec que no tot s'ha fet be i fins i tot algunes coses s'han fet malament perquè hem jugat malament els temps i els continguts.

Altres callen i es mouen i ja estan molt més endavant que nosaltres i no pensen pas ajudar nos.

Em sento com aquell súbdit que ha fugit de l'explotació del senyor feudal i ara corre per el bosc però no te res per menjar ni cap seguretat de que si algú el veu no sigui traït al moment.

Em sento com aquell súbdit content perquè es lliure encara que no sàpigues on va.

Veien als Montoro, Fernández Diaz, al "sobresous" com alguns l'anomenen, a la Santamaria i altres figures espanyoles, jo prefereixo marxar, encara que el nostre futur sigui incert.

Bon cap de setmana

 

En funció dels morts

La nostre societat ha rebut un cop molt dur aquest cap de setmana i es que la gent de EI saben com fer nos mal. Saben que el nombre de morts es el primer factor d'èxit per ells i el segon la notorietat dels morts i el tercer el lloc on moren.

Aquest cap de setmana han assolit els tres en un sol cop: mes de 130 morts, ciutadans francesos al centre de París. Tot el mon occidental s'ha mobilitzat i avui ja eren tots els caps d'estat reunits a Turquia.

Però es que fa uns dies, els mateixos del EI aparentment, varen fer explotar un avió a la península del Sinaí i en varen morir encara més persones. La majoria russos i el valor de la noticia no ha estat ni molt menys el mateix.

Però es que fa més dies, a Beirut, capital del Líban, també varen morir no sabem quanta gent en un atemptat semblant però això només va ocupar alguns titulars un dia i prou.

I en aquest mateix mes de Novembre han mort assassinats en actes terroristes gent a Turquia, Irak, Siria, Txad, Nigeria i molts altres països que jo no soc capaç de recordar.

El periodista Xavier Aldekoa, en el seu compte de Twitter, avui al Txad, explica que on es ell hi moren nenes bomba cada dia i no hi ha cap periodista....Potser son algunes d'aquelles nenes que fa un parell d'anys varen ser segrestades per Boko Haran a NIgèria i que ja ningú no recorda.

La nostre societat permet que es matin o fins i tot mata en aquells països, amb exèrcits, drons, bombardejos o per soldats interposats com ara els kurds o qui sigui. Això ens es acceptable aparentment. I com nosaltres no arreglem res allà perquè s'ens en fot el que passi.

Ells, els d'allà, amb o sense justícia, ens ho tornen fent el mateix, matant a quants mes millor, poc importa qui.

Nosaltres, la gent del carrer, com sempre, paguem els plats trencats de les malifetes dels nostres dirigents i això no es pas nou.

Aquest cop han estat francesos i demà qui sap.

Els qui haurien de resoldre ho accepten els "danys col·laterals" com a mal menor. Avui posen cares circumspectes, i prometen un munt de coses que saben que no faran, arreglar el verdader problema, els milions i milions que no tenen res i moren a mans de dictadors i dirigents sense escrúpols.

De moment tindrem milers de soldats i policies per el carrer, milions de despeses militars, reunions d'uns i altres que no acabaran ni amb el conflicte de Síria ni el d'Afganistan ni, ni, ni.

Ells ho saben i ja deuen pensar en la propera. Penediment, ells cap, i nosaltres? en tenim per els morts que hi ha en aquells països?

En funció dels morts tornarem a patir i tremolar.