submissió

Suposo que la meva visió, si es que algú ho llegeix, es pot considerar esbiaixada però no em puc estar de escriure ho.

Catalunya ha d'estar submisa o no  serà. Imagino que aquest es el missatge imperant al govern de Madrid, aquell missatge que els fa guanyar vots i per tant tinc que assumir que no sols es un pensament polític sinó un pensament comú en la població, al carrer.

Sembla clara aquella màxima tan castellana de "eres mía o estas muerta" o com sigui que vagi la frase.

No sé cap on anem perquè els nostres polítics segueixen discutint el color de la pintura de les parets quan encara no tenim el pis comprat.

Si se o com a mínim estic convençut que un dia, no fa gaire, varem creuar un llindar i ara només podem seguir endavant perquè darrer només ens queda la submissió infinita, el baixar el cap i seguir com un súbdit.

Crec que no tot s'ha fet be i fins i tot algunes coses s'han fet malament perquè hem jugat malament els temps i els continguts.

Altres callen i es mouen i ja estan molt més endavant que nosaltres i no pensen pas ajudar nos.

Em sento com aquell súbdit que ha fugit de l'explotació del senyor feudal i ara corre per el bosc però no te res per menjar ni cap seguretat de que si algú el veu no sigui traït al moment.

Em sento com aquell súbdit content perquè es lliure encara que no sàpigues on va.

Veien als Montoro, Fernández Diaz, al "sobresous" com alguns l'anomenen, a la Santamaria i altres figures espanyoles, jo prefereixo marxar, encara que el nostre futur sigui incert.

Bon cap de setmana