La nostre societat ha rebut un cop molt dur aquest cap de setmana i es que la gent de EI saben com fer nos mal. Saben que el nombre de morts es el primer factor d'èxit per ells i el segon la notorietat dels morts i el tercer el lloc on moren.
Aquest cap de setmana han assolit els tres en un sol cop: mes de 130 morts, ciutadans francesos al centre de París. Tot el mon occidental s'ha mobilitzat i avui ja eren tots els caps d'estat reunits a Turquia.
Però es que fa uns dies, els mateixos del EI aparentment, varen fer explotar un avió a la península del Sinaí i en varen morir encara més persones. La majoria russos i el valor de la noticia no ha estat ni molt menys el mateix.
Però es que fa més dies, a Beirut, capital del Líban, també varen morir no sabem quanta gent en un atemptat semblant però això només va ocupar alguns titulars un dia i prou.
I en aquest mateix mes de Novembre han mort assassinats en actes terroristes gent a Turquia, Irak, Siria, Txad, Nigeria i molts altres països que jo no soc capaç de recordar.
El periodista Xavier Aldekoa, en el seu compte de Twitter, avui al Txad, explica que on es ell hi moren nenes bomba cada dia i no hi ha cap periodista....Potser son algunes d'aquelles nenes que fa un parell d'anys varen ser segrestades per Boko Haran a NIgèria i que ja ningú no recorda.
La nostre societat permet que es matin o fins i tot mata en aquells països, amb exèrcits, drons, bombardejos o per soldats interposats com ara els kurds o qui sigui. Això ens es acceptable aparentment. I com nosaltres no arreglem res allà perquè s'ens en fot el que passi.
Ells, els d'allà, amb o sense justícia, ens ho tornen fent el mateix, matant a quants mes millor, poc importa qui.
Nosaltres, la gent del carrer, com sempre, paguem els plats trencats de les malifetes dels nostres dirigents i això no es pas nou.
Aquest cop han estat francesos i demà qui sap.
Els qui haurien de resoldre ho accepten els "danys col·laterals" com a mal menor. Avui posen cares circumspectes, i prometen un munt de coses que saben que no faran, arreglar el verdader problema, els milions i milions que no tenen res i moren a mans de dictadors i dirigents sense escrúpols.
De moment tindrem milers de soldats i policies per el carrer, milions de despeses militars, reunions d'uns i altres que no acabaran ni amb el conflicte de Síria ni el d'Afganistan ni, ni, ni.
Ells ho saben i ja deuen pensar en la propera. Penediment, ells cap, i nosaltres? en tenim per els morts que hi ha en aquells països?
En funció dels morts tornarem a patir i tremolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada