El 2015 acaba, visca el 2016

Entre costum i tradició però aquests dies se sol fer balanç de l'any i es fan els desitjos per l'any vinent. Avui guardarem tot un any, amb tot el que pugui significar per començar ne un altre, ple de dubtes, sorpreses, desitjos i potser també coses no tan agradables.

No soc persona de mirar gaire enrere, entre altres coses perquè la meva memòria no ajuda a recordar ho tot.

En lo personal 2015 ha estat un molt bon any tot i que el principi va ser molt dur pe rla salut de la mare. Al final tot a anat molt i molt bé i no puc desitjar res mes.

En lo professional les coses han estat molt me magres però també hem arribat a final d'any, no sé ben be com, però aquí estem.

2015 ha estat també l'any on els Catalans hem començat a caminar, tot i que avui encara no sabem cap on, però això es cosa del 2016.

Per aquest 2016 només demano seguir avançant i una miqueta més de fortuna en la part de la feina i la resta, aquest cop, la desitjo tota per els nens i nenes que avui, refugiats, orfes, abandonats, sense pares, ferits, malalts, per ells demano que el 2016 sigui més benevolent que el 2015.

Aquest any que plega hem vist petits ofegats a les platges d'Europa per voler arribar a una pau que no han trobat en vida. Hem vist nens morir per bales i bombes que els nostres governants han fet tirar, sense cap vergonya ni justícia. Hem vist nens i nenes plorar als pares morts per guerres sense sentit. Hem vist nens i nenes passar gana i malalties sense que pràcticament ningú hi pensi. hem vist aquí, al costat de casa, nens i nenes que no tenen els pares al costat i que viuen, lo millor que poden, en centres d'acollida.

Per tots ells demano justícia i pau, educació i futur i un mon millor.

Cada cop més penso en el mon que la nostre generació ha de deixar als que pugen i no puc pas dir que em senti gaire orgullós de la nostre aportació.

Que el 2016 sigui un any d'esperança i d'alegria i que els somriures superin les llàgrimes.

Gandhi va dir algo així com: "sigues el canvi que vols veure en el món".

Que així sigui, per mi no quedarà

Bon 2016 a tot el món!!!!!!

   

els polítics que ens mereixem?

No fa pas gaire vaig llegir una "contra" on un entrevistat deia que la culpa dels polítics que tenim es nostre, dels ciutadans. Primer em vaig emprenyar amb l'entrevistat i després amb mi mateix però després m'he adonat que, desafortunadament, es molt possible que l'home tingués raó.

No, home no, no es pas possible, pensareu, son massa .....no ens ho mereixem pas....

La realitat, en canvi, es molt pitjor que els nostres malsons.

Quants  hem llegit el programa dels diferents partits?

Quants hem contrastat el programa de les eleccions anteriors amb els resultats assolits

Pocs, segur que molt pocs

Els polítics son corruptes però us fixeu que, per cada polític corrupte hi ha, com a mínim un ciutadà capaç de corrompre. La cultura de la corrupció es aquella que no es sorprèn que la majoria de la nostre cotidianitat inclou fraus i corruptelas.

Tots els joves que conec, i dic tots, es descarreguen pel.lícules, videos i cançons sense pagar si poden.

Tots, sense excepció, mirem de pagar els menys impostos possibles, fent o no fent "trampes". Com es possible que encara ens serveixi la excusa de que s'ho quedaran o malgastaran. Som nosaltres els qui primer fem frau perquè després ells ens enganyin o a l'inrevés. Que es primer, l'ou o la gallina.

Com pot algú, amb un mínim de memòria i ètica votar a gent com la sra. Chacón, el sr Fernández Diaz, i la majoria de la resta que menteixen més que respiren.

Sort en tenim de les hemeroteques que ens permeten comprovar quantes mentides poden arribar a dir en les campanyes.

I, a pesar de tot això, som hi, tornem a votar los.

Llavors s'arriba al comentari aquell que diem, bé però es que tots ho son de corruptes, o es que aquests son els "nostres" o senzillament, ja ens està bé perquè els altres son pitjors.....

Els debats han estat patètics i el pitjor el Sanchez/Rajoy.

El sr. Duran encara ens vol fer creure que serveix per algo més que tocar la seva bateria, i així la majoria, arrapats com a paparres al seu escó.

Llàstima que la guillotina ja no sigui legal, en Lluís XVI, només hauria estat el primer de molts....

Dos extrems, la candidata de C's per Andalusia, un prodigi de la oratòria, no us la perdeu, es a la xarxa i el Rufian, d'ERC, segurament un dels nous i esperançadors polítics del nostre país.

I es que, a pesar de tot el que he dit i penso, també soc capaç de veure el got mig ple.

Visca la democràcia i, sobre tot voteu, votem

 

Sr. Cuní

L'altre dia vaig seguir l'entrevista que el Sr. Cuní va fer al Sr. Mas.

No vaig pas veure cap entrevista sinó la deliberada voluntat d'en Cuní de guanyar el seu interlocutor al qui tractava com un adversari a batre. Sembla que avui aquesta es una tendència molt comú entre els suposats comunicadors que, protegits per el seu programa o la seva cadena, es dediquen a maltractar l'entrevistat, sigui qui sigui, per "imposar" la seva pròpia personalitat.

Patètic!!!!

En Cuní va perseguir com si fos un interrogatori, buscant les contradiccions sense èxit, posant en boca d'en Mas coses que no va dir. 

Imagino que el Sr. Cuní va pensar que tenia la gran oportunitat per ser ell mateix el president de la Generalitat!!

Fa massa temps que en Cuní actua com a amo i senyor, mantenint inexistents equidistàncies perquè se li veu massa el llautó, o hauria de dir el Godó.

Francament en Mas, va demostrar un parell de coses: que es un senyor doncs va saber aguantar la mala educació del entrevistador, i, sobretot, que, a pesar de les circumstàncies, té les idees clares del que ha de fer i de com s'ha de fe.
Sr. Cuní, ser periodista i ser informador, no li dona dret a ser un manipulador de la informació i creuar aquesta línia es el mateix que faltar a la professió que representa.