Aquesta setmana hem tingut tot el merder de les estelades i, al final sembla que el partit podrà veure les estelades a les grades però m'ha quedat un regust amarg a la boca per veure com ha acabat la cosa.
En primer lloc una franquista que no se'n amaga va considerar que, a "casa seva", les estelades no hi lluirien i, evidentment, ningú del Gobierno la va aturar. No la varen aturar perquè a ells ja els anava bé la cosa. També es evident que tothom que tingui un mínim de sentit comú, ja sigui independentista com si no, va dir que això era un disbarat perquè atentava contra un principi bàsic de llibertat d'expressió.
Alguns es varen retratar com els nous alevins de tardo franquistes com son els de C's però, en definitiva, els demòcrates d'un costat i l'altre es revelaven contra una decisió injusta i dictatorial pròpia dels anys dels nostres avis.
Un jutge va tenir el sentit comú de rectificar la situació i aquí hauria acabat la història si no fos que un altre jutge, aquest si, ha sigut capaç de tornar nos al segle XX. En primer lloc ha estat capaç de dir que l'ordre mai no ha existit i s'ha quedat tan ample. En segon lloc ha dit que com que l'ordre no ha existit, no es pot revocar i, finalment que el Barça no es ningú per opinar sobre la llibertat d'expressió.... Ell si per el que sembla.
Per tant, la seva conclusió es que no hi ha hagut cas, no accepta per tant el recurs del Barça, i deixa la porta oberta a tornar a prohibir les estelades o el que li convingui, quan li vagi bé. Es a dir que aquesta història no ha acabat, es com lo dels xiulets.
A Espanya hi ha jutges demòcrates, sens dubte, el primer o es, però n'hi ha d'altres que no ho son pas i segueixen actuant com en altres èpoques.
Sembla que la nostre generació ha de desaparèixer d'aquest mon perquè hagin desaparegut ells també?? La pena es que aquests franquistes han criat noves generacions que abracen aquells símbols.
I el pitjor es que altres països com Àustria, estan a punt de votar un president d'extrema dreta, i a França varen estar a punt de fer el mateix i així tot Europa.
Fa pena i por pensar que determinades ideologies no moren sinó que es retro alimenten i retornen cíclicament (si es que mai han desaparegut).
Em sap greu parlar d'aquest tema abans de començar una nova setmana però també es cert que hi ha una bona nova: jo puc escriure sobre aquest tema i algú, en algun lloc em pot llegir sense que ningú no pateixi.
Bona setmana i Visca el Barça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada