dissabte, 22 d’octubre del 2016

polític = hipocresia

Que deu tenir la política que es capaç de transformar les persones normals i voluntarioses en éssers corruptes, hipòcrites i, sobretot mancats d'ètica.
Es l'edat la que em fa ser un descregut, o l'experiència, o la rapidíssima evolució del nostre mon cap a un sistema molt allunyat d'ideals.
Llegia avui que el Sr. Pisarello ha tingut la barra de dir que l'exposició del Born ha sigut un èxit perquè ha costat 200.000€ i l'han visitat uns milers de persones......El problema es que a aquest individu no li cau la cara de vergonya i el seu codi ètic, si el té, no el fa demanar disculpes i plegar.
Tots els qui han muntat aquesta maleïda exposició han construït un despropòsit i no han estat capaços de rectificar quan encara hi eren a temps i han preferit enfonsar se encara més dins la merda de la incompetència.
Per a mi no es ni tan sols una qüestió de Born si o no però si una qüestió de Franco si o no i de tot el que ell representa. No han llegit, no han estudiat, no han analitzat, en definitiva no han fet res més que fer mal.
No semblen saber el que Franco encara es i representa. Imagino que no han portat una escultura de Hitler perquè no la tenien a ma, o una de Mussolini, posats a fer. 
El franquisme no es pas una entelèquia, es algo que molts Espanyols, Catalans han viscut en primera persona primer durant mes de tres anys de guerra salvatge i després mes de trenta de repressió, crueltat i corrupció. 
Jo, gràcies a Déu, només he viscut la part final d'aquest malson però els meus pares, que varen viure la guerra quan eren nens no han pogut oblidar mai el que aquell individu va arribar a fer.
Llegiu, llegiu que no fa pas mal i veureu el que ha estat el franquisme.
De fet no cal pas anar gaire lluny. L'actual ministre de l'interior n'és un bon exemple. Persones que no respecten les lleis i en canvi fan el que volen en nom de la llei.
Amagats en una suposada religiositat mal entesa, jutgen i decideixen sempre en funció dels seus interessos.
La Espanya de la corrupció, de l'amiguisme, del compadreo potser no neix amb el franquisme però si que amb ell s'hi afiança i es constitueix en "modus vivendi".
El Pisarello i la Colau i la resta de l'equip, podrien llegir una mica més i demanar perdó.
Em sembla recordar que, fa un temps, hi havia una Sra Colau que criticava amb fermesa els polítics que no feien bé la seva feina.
On deu ser ara aquesta senyora, per què no critica a l'actual alcaldessa de Barcelona i el seu equip. Potser es que la cadira i la vara d'alcalde canvien les persones.
Pobre Barcelona si encara ha de viure gaire temps amb aquest govern.