Em sembla que, en els anys que fa que tinc aquest blog, no he escrit pas mai de futbol.
No ha estat pas per que no m'agradi però tampoc m'ha semblat que el Barça fos un tema per tractar aquí.
Fins i tot em feia una mica de vergonya per donar una imatge massa primitiva però aquí estic parlant del Barça i de futbol.
Sempre s'ha dit que el futbol es l'opi del poble i altres definicions simples i bé, no les discutiré, però algú va dir que per parlar d'un tema se n'ha de conèixer i jo, del tema en sé una miqueta, com qualsevol que tingui enteniment, tot i que de futbol, com a esport mes aviat en sé poc.
Tota aquesta introducció té a veure amb el fet, innegable, que el futbol es una rèplica del que es un país, en molts aspectes i això, agradi o no, crec que no es pas un tema menor.
Quan en un camp de futbol hi ha 22 persones que intenten enganyar a un únic arbitre que, a més, es força lluny de ser una persona qualificada i equànime, llavors podem deduir que estem parlant d'Espanya.
Quan la persona que se suposa que, com a tasca principal, ha de regular que es faci joc net i en canvi es dedica a presumir d'autoritat, estem parlant d'Espanya.
Quan un jugador fa una malifeta evident, que es pot veure per vídeo mil i una vegades, i en canvi segueix dient que ell no ha fet pas res i que tota la culpa es de l'altre, això es aquesta Espanya que vivim ara.
Tot s'hi val si, a la fi, el resultat es que l'equip guanya, no us sona pas tot això? No ho podríem pas extrapolar als nostres polítics?
I bé si a més hi ha un enemic comú, aquell que tots envegen, odien i capaç d'aglutinar tots els sentiments adversos perquè es millor qu'ells i representa tot allò que ells mai no podran ser, que tenim? es clar: el Barça, es a dir Catalunya.
Si un jugador del Barça es el millor, doncs haurem de buscar ne un altre i, fent el que faci falta, farem que tothom digui que aquest es el millor. Si un jugador del Barça fa una malifeta direm que es un destraler, que menysté al contrari i el que faci falta. Si en canvi això ho fa un altre, no us amoïneu, els mitjans de Madrid ja s'encarregaran d'esmorteir o justificar fins i tot la seva actitud.
Evidentment, l'autoritat competent, casualment, sempre fallarà a favor de l'altre i rarament a favor del Barça, mireu, com el Constitucional, oi?
En lloc està escrit però hi ha una instrucció clara, el Barça no ha de guanyar si això es pot evitar, vaja, com Catalunya. El necessitem perquè fa que la Liga sigui la millor del mon, però fins aquí, no us es familiar?.
El futbol, i el Barça dins d'ell, es un fidel reflex del que passa amb Catalunya i això no es pas trivialitzar, ans al contrari es pensar hi fredament i sense passió.
No dic pas que el Barça siguin angelets, tampoc ho son tots els Catalans, però cada dia que passa es més evident que davant del Barça, de Catalunya, hi ha una paret invisible o ben visible que diu, per aquí no passareu.
Bé això ja es veurà, entre tant, visca el Barça i Visca Catalunya!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada