d'homes i males persones

La contra de La Vanguardia d'avui es de las que et fa sentir malament com a mínim.

Lamento dir que em sento avergonyit de ser home quan llegeixo el que nosaltres, els homes, som capaços de fer a les dones i nenes.

Mai he entès perquè l'home es considera el "rei", capaç de fer el que vulgui, com vulgui i a qui vulgui, per el sol fet de ser el més fort.

Sempre ha estat així i fins i tot aquesta darrera setmana a Rússia han aprovat una llei que permet als homes pegar de tant en tant a la seva dona....

A l'edat mitja la dona no era gaire bé res, en alguns països, avui encara, la dona es servil i viu al servei de l'home i als països més "avançats", les dones tenen sous més baixos que els homes i no ens avergonyim.

I això només es el principi perquè els homes han utilitzat les dones per el seu divertiment i esplai i si fa falta paguen quan no ho poden tenir per els mitjans tradicionals.

I si ajuntem diners i força l'home es converteix en un esser perillós.

Es clar que no tots som així però n'hi ha masses disposats a fer mal.

Demano perdó a totes les dones que heu patit violència de part d'un home.

Ho sento.

Manifestació a la catalana

Avui hem anat a la manifestació en favor de la acollida als refugiats. No em considero un assidu de les manifestacions però he tingut la oportunitat d'anar a unes quantes els darrers anys i la d'avui no ha estat una excepció.

Tota la Via Laietana plena de goma a gom des de mes amunt de la Plaça Urquinaona fins al port, més de dues i tres hores, gent de diferents races, religions i tots units en un sol clam: "deixeu nos acollir".

Aquella violència que el Inda o la Magali i molts altres de Madrid destil·len en els seus comentaris només està en la seva ment podrida i malalta.

Hem estat allà, milers de persones, cantant, cridant, passejant i clamant per un mon més just però no hi ha hagut ni un sol moment de violència que jo hagi vist.

Imagino que aquest es el gran problema que alguns tenen amb nosaltres, els Catalans, NO som violents i això encara els torna a ells més violents.

Gandhi va ser el paradigma de la no violència i això va treure de polleguera als anglesos que ho varen intentar de totes les maneres per provocar los. Ells si que varen emprar la violència però, a la fi, Ell els va guanyar.

En el nostre camí hi haurà més Indas i més Magalis i altres.

Haurem de ser molt tenaços per guanyar la nostre llibertat..

Ah, i no oblidem que avui era en defensa dels milers de persones que ningú no compta i també pateixen menyspreu i oblit.

Bona setmana 

petita i mitjana empresa

La galeria Canals de Sant Cugat ha plegat. El seu fundador i propietari, Josep Canals,  diu que està molt satisfet però "m'he trobat massa sol"......

Podeu llegir tota l'entrevista a "Tot Sant Cugat".

Jo, amb el tema de les PIMEs tinc la pell fina perquè soc un d'ells.

A l'hora de construir país ens criden els primers i ens posen al davant de tot. Nosaltres fem país, nosaltres som el teixit industrial del país, som l'essència del país, i tot el que voleu però, a l'hora de la veritat, som, millor dit, no som res.

Com som petits, no disposem de recursos, com som petits no tenim prou força per discutir amb els bancs, amb els clients o amb els proveïdors. Com som petits no accedim als privilegis impositius de les grans empreses, ni als ajuts i suports que hi son per alguns.

En Jordi Goula escrivia aquesta setmana passada que les Pimes son les que més han patit la crisi i les que més han tancat en percentatge.

Ningú no diu res, ningú no fa res. Els propietaris d'una Pime som autònoms, no tenim atur, estem vigilats per hisenda més que cap altre col·lectiu, som els qui més hem ajudat a crear feina i els qui menys consideració tenim de ningú.

Si fem fora una persona perquè no la podem pagar, s'ens considera empresaris sense ànima ni ètica com els grans corruptors de les pel·lícules, i si pleguem ofegats per les mancances financeres, ningú no ens donarà la mà.

En aquesta crisi he vist masses amics, coneguts i altres plegar arruïnats i enfonsats. Jo aguanto però ja no es com abans, quan ho feies amb il·lusió.

Ara, ho faig perquè confio en que els meus fills ho sàpiguen gestionar en un mon diferent al meu.

Ells hauran de lluitar contra la virulenta globalització que fa tant de mal.

Les Pimes no son cap "xollo", som una raça a extingir perquè la classe mitjana se'n va a norris. Pessimista, no, realista i no perdo la il·lusió d'un futur millor per a tothom, però, de moment no l'he trobat.    

parlem de gossos

A Sant Cugat s'ha estrenat fa poc un espai tancat per al "lleure" dels gossos a la zona de Can Mates. A primer cop d'ull sembla fins i tot una bona idea però, si hi pensem una mica, senzillament no ho es.

D'entrada, i no es el primer cop que ho dic, els regidors de Sant Cugat que han decidit això, segur que no tenen gos o no el passegen pas. Si així fos no haurien pas fet aquest tancat.

Aquest vespre hi he anat, al voltant de les 19h ( ja era fosc) i dins del tancat hi havia potser tres o quatre gossos.

Passejant mes amunt i mes avall de Can Mates, per on jo he anat, hi havia potser una dotzena de gossos amb els seus acompanyants. Indisciplinats? desobedients? maleducats? No, discriminats? segregats? estigmatitzats? doncs potser si.

No intentaré convèncer a ningú que tingui un gos però respecteu als qui en tenim com nosaltres ho fem amb vosaltres.

La meva gossa i jo, cada dia de l'any, plogui o faci sol, sortim al vespre a donar una volta, llarga o curta, en funció de les ganes que tinguem. Caminem i, mentre ella olora, descobreix, corre una mica ( ja té deu anys) i fa les seves necessitats, jo l'acompanyo, recullo les seves necessitats, vigilo que no prengui mal i, sobretot, em relaxo de tota una jornada de feina. Creieu que em tancareu en un espai de terra? No pas.

N'hi ha que per distreure's corren, van en bicicleta o fan el que vulguin, per que ells no estan subjectes a espais tancats i jo si? 

Que hi ha ciutadans de primera i de segona?, els qui no tenen gos poden obligar als qui en tenim a no "molestar".

Puc dir que em molesten els qui van amb patí de rodes, o els qui va en bicicleta, o els qui fumen al carrer, o els qui criden?

Demano respecte i equitat. 

Ja tenim prou injustícies al mon com per anar afegint estúpides restriccions a una cosa tan natural com passejar al teu gos o gossa.

Bona setmana!!