Armenis

El 1915 el poble armeni va patir una persecució que va acabar en genocidi. A Musa Dagh, unes muntanyes sirianes al costat del mar Mediterrani, unes 5.000 persones s'hi varen refugiar per fugir de la deportació i varen fer front al exèrcit otomà.

Si voleu conèixer la història, llegiu: els quaranta dies de Musa Dagh, de Franz Werfel, ed. de 1984.

Però no vull parlar del genocidi sinó del comportament dels 5.000 refugiats en aquell precari turó. I vull parlar ne perquè aquells armenis em recorden aquests catalans.

Serà, no serà, però sento una certa afinitat per els pobles que pateixen opressió i persecució.

Sempre he admirat al poble jueu per la seva capacitat de superació davant la tragèdia encara que mai he entès aquella submissió davant l'enemic.

El poble armeni ha patit molt més que el jueu perquè no son tan rics ni tan forts i el mon té tendència a ignorar els pobres.

Els armenis son un poble barrejat entre pobles, cultes i religiosos, comerciants, orgullosos de la seva cultura i la seva llengua, i també classista, gelós de lo seu, avar i cobdiciós però generós i, sobretot, irreductible. I això es com dir catalans, no???

Allà dalt, aquell poble va lluitar, es va entregar i va ser generós fins a la mort però també va ser roí, avar, i fins i tot traïdor. Quaranta dies que son el reflex d'un poble que decideix sobreviure abans que rendir se.

Aquí portem molts mes de quaranta dies i de quaranta anys fent història però també bajanades i els pitjors enemics els tenim dins de casa nostre més que no pas fora.

Els catalans hem de cridar menys, llegir més i aprendre dels mestres i potser així sabrem gestionar el nostre futur a pesar dels altres i de nosaltres mateixos.

Apa, bona setmana!

el silenci com a resposta

El silenci com a resposta sembla que es una molt bona opció per resoldre qüestions.

Hi podem afegir allò de "qui dia passa any empeny" i les dues coses juntes es diuen: Rajoy.

Per què he de contestar allò que no em convé contestar, quina tonteria.

Ja pot ploure i tronar que el meu silenci fa que les coses s'oblidin, s'aparquin, s'ignorin i desapareguin de la realitat. Es clar que es important control·lar els mitjans que ajuden a oblidar o recordar les coses molestes però el Sr Rajoy ha assolit la excel·lència fent bons molts dels refranys que recordo:

"Siéntate a la puerta de tu casa y verás pasar el cadáver de tu enemigo" 

"Ande yo caliente y ríase la gente"

"Cree el ladrón que todos son de su misma condición"

"El perro del hortelano ni come, ni deja comer"

"El sabio siempre quiere aprender, el ignorante siempre quiere enseñar."

"Unos tienen la fama y otros cardan la lana"
"Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio"

I suposo que en podria afegir molts més. Aquest home es un compendi de totes les característiques hispanes i gallegues juntes.

Molts ens fotíem de les seves bajanades, de la seva incultura i de moltes altres coses però està resultant un adversari temible per la seva capacitat de descol·locació.

Fora bo no menysprear el rival perquè això comporta molts errors greus.

Així com ells menystenien al KRLS i encara no el controlen, nosaltres tampoc sabem gestionar lo a ell. 

Quan jo era un nen, vaig tenir la sort d'aprendre judo de la mà d'un grandíssim professor francès, i ell ens va ensenyar una gran lliçó: amb el judo aprens que lo més important no es la teva força sinó aprofitar la força del teu rival en el teu benefici.

 

volen guerres?

El mes de Gener vaig anar a una fira a Hong Kong i vaig sopar amb un Taiwanès que viu a Xina, un bon amic. Durant el sopar em va parlar de la por que té i que tenen en aquella part de mon d'un conflicte belic on hi puguin ser Corea del nord o Japó o la Xina per enumerar els més fàcils.

Li vaig dir que em sonava estrany i que no n'hi havia per tant però escoltant lo, la cosa no sona tan impossible: un conflicte territorial en una part del mon sense implicar grans països.

Rússia s'està armant, els EEUU s'estan armant i tothom carrega armes, per què?

Si ho fan els americans, per a mi la primera raó es obvia, per revifar la industria americana tal i com va prometre el Trump i com tot l'armament es americà, ja ho tenim, però que en faran de tot el que produeixin? D'entrada ja ha anat cap a Siria. Al Putin això ja li va bé i no para de fer despesa a Siria, total nomes moren Siris.....

I així podem seguir amb Japó i altres, però es possible un conflicte belic?, Jo diria que no però, sí es poden donar conflictes regionals als llocs on els qui moren no son ciutadans de primera, es a dir al mitjà orient, Àfrica o alguns llocs remots d'Àsia. 

I l'objectiu de tot això quin es? aquí ve la meva teoria, absurda potser, o no. El que busquen els actuals dirigents mundials es crear un entorn de por i terror que els permeti fer el que vulguin, quan i com vulguin.

Es comença amb l'excitació del poble en els seus instints més baixos i bàsics i es recullen les tempestes. Aquí es on els dirigents populistes i radicals cultiven les seves llavors i la gent hi cau de quatre grapes.

Que fàcil es generar discursos incendiaris i que la gent es mobilitzi en contra dels més febles o dels suposats enemics.

Les mentides i la post veritat alimentada per les xarxes son un caldo de cultiu que hem de controlar i gestionar.

No ens deixem portar per els instints bàsics que ens duen a fer el que no pensem.

No els fem el joc.

NO som nosaltres el qui odiem als veïns, son ells, els dirigents i els mitjans els qui busquen aquest odi per fer certa aquella màxima tan obvia: "divide y vencerás"

Bona setmana!