el silenci com a resposta

El silenci com a resposta sembla que es una molt bona opció per resoldre qüestions.

Hi podem afegir allò de "qui dia passa any empeny" i les dues coses juntes es diuen: Rajoy.

Per què he de contestar allò que no em convé contestar, quina tonteria.

Ja pot ploure i tronar que el meu silenci fa que les coses s'oblidin, s'aparquin, s'ignorin i desapareguin de la realitat. Es clar que es important control·lar els mitjans que ajuden a oblidar o recordar les coses molestes però el Sr Rajoy ha assolit la excel·lència fent bons molts dels refranys que recordo:

"Siéntate a la puerta de tu casa y verás pasar el cadáver de tu enemigo" 

"Ande yo caliente y ríase la gente"

"Cree el ladrón que todos son de su misma condición"

"El perro del hortelano ni come, ni deja comer"

"El sabio siempre quiere aprender, el ignorante siempre quiere enseñar."

"Unos tienen la fama y otros cardan la lana"
"Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio"

I suposo que en podria afegir molts més. Aquest home es un compendi de totes les característiques hispanes i gallegues juntes.

Molts ens fotíem de les seves bajanades, de la seva incultura i de moltes altres coses però està resultant un adversari temible per la seva capacitat de descol·locació.

Fora bo no menysprear el rival perquè això comporta molts errors greus.

Així com ells menystenien al KRLS i encara no el controlen, nosaltres tampoc sabem gestionar lo a ell. 

Quan jo era un nen, vaig tenir la sort d'aprendre judo de la mà d'un grandíssim professor francès, i ell ens va ensenyar una gran lliçó: amb el judo aprens que lo més important no es la teva força sinó aprofitar la força del teu rival en el teu benefici.