En Junqueras ens va avisar, no entendreu tot el que veureu i passarà, i tenia raó.
Em costa de seguir tantes i tantes coses i valorar quines son bones, quines no i per què passen segons quines.
Acabo de llegir un llibre, La sega, de Martí Domníguez, que parla dels masovers a la Catalunya de la postguerra, i dels milicians que varen morir esperant vanament la promesa dels "aliats" que tenien que venir a fer fora en Franco.
Encara els esperem, i així passarà amb la UE d'avui si no es que els trepitgem l'ull de poll de debó.
Els anys 40 ningú no va moure un dit per interessos de cadascú i per no embrutar se amb un altre conflicte.
Avui passa el mateix amb dues grans diferències:
- Catalunya caiguda econòmicament significa una crisi de gran abast a tota la UE per els efectes col·laterals i
- internet.
Si no fos per internet ningú no sabria el que va passar o el que hauria pogut passar.
El Govern Català no va preveure moltes coses però ha demostrat coratge i valentia i té clar, igual que molts de nosaltres, quin es l'únic objectiu possible.
Jo segueixo darrera els qui porten la direcció, amb més o menys encert, i es que ningú no està exclòs d'equivocar se.
Tots haurem d'ajudar, i no només surtin al carrer sinó aportant els nostres coneixements per construir un nou país.
Som hi, endavant amb la nova setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada