Abans d'ahir escoltava la entrevista que Albert Om feia a les dones d'en Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. el seu testimoni era tan senzill i tan proper com dur i dolorós al mateix temps.
No ho tenim gaire en compte, en el nostre dia a dia, però aquestes dues famílies, ara 10, porten ja quasi un mes sense el marit, el company, el pare, el fill i no tenen ni idea de quan el tornaran a tenir a casa.
El seu patiment ha de ser duríssim perquè son instruments d'una lluita que fan altres i ells només poden seguir els esdeveniments tot i que son els mes afectats.
Imagineu com s'han de sentir aquests familiars que llegeixen el que alguns desgraciats diuen d'ells als mitjans i no hi poden fer res.
Tot i això, ells dos, els Jordis i ara els altres vuit, estan tancats, privats de llibertat, per un suposat "delicte" d'opinió perquè no hi ha pas delicte ni de sang ni econòmic.
En un mon on tothom, justa o injustament pot dir el que vulgui a les xarxes, ells estan tancats per dirigir organitzacions socials.
Els han tancat a ells però, en teoria, tots els qui en son socis o simpatitzants, haurien d'estar al mateix lloc, o no?
Penso en com em sentiria jo si fos el que està darrera les reixes i se'm remou tot.
Estar sota les ordres d'un funcionari de presons que, de ben segur, no et té cap simpatia, subjecte a criteris arbitraris, sense respecte per la persona, sense poder tocar ni estar amb els teus.
Penso en ells amb màxim respecte i admiració.
Penso en els qui els han posat o ajudat a posar a la presó i sento fàstic i menyspreu.
El seu patiment ha de ser duríssim perquè son instruments d'una lluita que fan altres i ells només poden seguir els esdeveniments tot i que son els mes afectats.
Imagineu com s'han de sentir aquests familiars que llegeixen el que alguns desgraciats diuen d'ells als mitjans i no hi poden fer res.
Tot i això, ells dos, els Jordis i ara els altres vuit, estan tancats, privats de llibertat, per un suposat "delicte" d'opinió perquè no hi ha pas delicte ni de sang ni econòmic.
En un mon on tothom, justa o injustament pot dir el que vulgui a les xarxes, ells estan tancats per dirigir organitzacions socials.
Els han tancat a ells però, en teoria, tots els qui en son socis o simpatitzants, haurien d'estar al mateix lloc, o no?
Penso en com em sentiria jo si fos el que està darrera les reixes i se'm remou tot.
Estar sota les ordres d'un funcionari de presons que, de ben segur, no et té cap simpatia, subjecte a criteris arbitraris, sense respecte per la persona, sense poder tocar ni estar amb els teus.
Penso en ells amb màxim respecte i admiració.
Penso en els qui els han posat o ajudat a posar a la presó i sento fàstic i menyspreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada