Avui he vist una persona llegint una carta i m'he quedat parat mirant. Sorprès he intentat recordar quan va ser la darrera vegada que vaig escriure una carta a ma. No ho recordo. Recordo quan, estant a la mili escribia llargues cartes a la que ara es la meva dona.
Em temo que he perdut la capacitat d'escriure a ma i escriure a algú. El mail i l'ordinador han substituit el paper i el llapis: es una pena per que es mes maco veure un text escrit a ma. Soc un romàntic, m'agrada el paper.
Bon vespre
3 comentaris:
Dons apa, si ets un romàntic com dius, deixa de banda els discursos teòrics i fes-ho! Pots començar per tornar a escriure a la teva dóna, que segur que estarà encantada de la vida. Només necessites un paper en blanc i una Montblanc, o un Bic (tant se val), un sobre, un segell de XX cèntims i, el que és més important, recordar com es fa això d'escriure sense utilitzar un teclat. Hauràs de recordar també on hi ha un bústia de correus per tirar la carta. Jo, que tal vegada també sóc un romàntic, o potser no, ves a saber, ja ho he oblidat.
PS: Veig que quasi monopolitzo els comentaris d’aquest blog, i la teva dóna potser es pensarà que entre l’autor i el comentarista hi ha alguna cosa estranya. Potser que li aclareixis la situació, no sigui que m’agafi mania.
espero que en el fons de la blogosfera hi hagi algú mes que, de tant en tant, llegeixi el que dic. Si mes no perquè jo mateix en llegeixo algun i no hi afegeixo comentaris.
el suport dels qui com tu escriuen donen molts ànims a un pobre blogaire
Amen!
Publica un comentari a l'entrada