un pastor d'ovelles

No us perdeu la contra de La Vanguardia d'avui. Poques vegades he vist un home parlant tan clar.
Lo millor quan li pregunten el seu somni i diu una masia perduda amb dones, ovelles, menjar i no fer res, lo mes clar quan parla del que els polítics estan fent amb la ramaderia, lo mes trist la seva opinió sobre el futur del nostre camp.
Veritats com a punys, llàstima que no arribin a la cara del qui s'ho mereix

tots tranquils

El president Montilla diu que la Generalitat ho ha fet bé i ha avisat degudament, el servei meteorològic diu que va informar a temps i prevenint del que havia de venir, el servei de protecció civil diu que tot i ser una situació excepcional (!!!!!) varen actuar correctament, l'alcalde de Sant Boi diu que la nau havia estat ben construïda, finalment els d'Endesa diuen que han donat resposta adequada i que han atès a tothom de manera correcte.
Bé, aquesta es una versió, la oficial, l'altre no obstant no es exactament així. A molts municipis encara avui, 3 dies després encara no tenen ni llum ni aigua, a sant Boi 4 nens han mort tot i la fantàstica nau, el President Montilla diu que els meteoròlegs no ho han fet be, els ajuntaments diuen que els van avisar per fax..... a darrera hora del dia quan ja no hi ha ningú i en un llenguatge inintel·ligible per els no profesionals de la meteorologia.
La meva pregunta es simple: si tots estan convençuts que ho han fet be llavors hem de pensar que a la propera tindrem mes del mateix?.
Una de les primeras lliçons que vaig apendre com a profesional es partir de la base, quan analitzes un problema, primer es veure que es el que JO he pogut fer malament i despres veure el que els altres han fet malament. Nomes quan admets que tu has fet algo malament tens la possibilitat de rectificar e intentar fer ho millor la propera vegada. En canvi si estas convençut de que ho has fet tot bé per que hauries de rectificar res.
Un darrer comentari, el servei de protecció civil, si no vaig errat, es per fer front a situacions d'emergencia. Si l'argumentació per justificar que no han fet tot el que hagues estat desitjat aduint que ha estat una situació extraordinaria...........llavors es que nomes estan preparats per situacions "normals"???????.
De la nau prefereixo no parlar perque hi families que han perdut un fill i no vull trivialitzar tot i que ja n'hi ha molts que ho fan.

visc a dos amics d'una guerra

Blowin' In The Wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

Segurament tots coneixeu aquesta cançó, escrita fa uns 40 anys per en Bob Dylan. Avui l'he escoltat per casualitat i no he pogut evitar recordar el que ha passat a Gaza els darrers dies. Sembla mentida veure com uns homes son capaços de caure i recaure un cop i un altre i mil cops en els mateixos tics destructius i com la resta ens ho mirem en la distància amb una certa incredulitat, fins i tot enuig però a la fi sense intervenir. I es que ja fa quaranta anys en Bob Dylan que es preguntava quantes oïdes ha de tenir una persona abans no senti la gent plorar i quantes morts hi te d'haver abans no ens adonem que ha mort massa gent.

El meu germà m'ha fet arribar un mail d'un conegut que li ha re enviat un mail d'un altre persona que viu a Gaza i li ha explicat la seva vivència.

El contingut del qui viu a Gaza es colpidor però el que realment m'ha impactat es el títol qe aquest amic del meu germà hi ha posat: "Visc a dos amics d'una guerra"......

I es que si la gent ens ho mirem en la proximitat llavors ho eiem mes real sinó no deixa de ser com una de tantes pel·lícules de la tele.

Crec que som nosaltres, els que no formem part de la política i nomes som gent i persones els qui hem d'aixecar la veu perque si esperem als polítics haurem d'esperar eternament perque els d'ara com els d'abans parlaran i parlaran però no faran res.

Tan de bo el missatge es multipliqui

foto

A partir d'avui, el meu blog incorpora una imatge cada dia cedida per National Geographic.
Dues coses que m'agraden força, viatjar i National Geographic. Lo primer, juntament amb els llibres, les meves passions. Lo segon NG segur la millor empresa del mon vinculada a la fotografia, els viatges, les expedicions, la recerca, la natura.
Be espero que us agradi

Gabriel García Márquez

Quan era un adolescent tenia per costum arreplegar frases que considerava "importants" per a mi.
L'altre dia em va "caure" a les mans aquest escrit de Gabriel García Márquez que semblaria ser es un darrer escrit de despedida.
Crec que el contingut mereix ser llegit un parell de cops i segurament molts diriem el mateix si tinguessim la seva capacitat.
Jo, de moment, aqui ho deixo i als amics que ho pogueu llegir, ja está dit.

“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera

Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz.
Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo,
me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto,
no solamente mi cuerpo, sino mi alma
A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse
A un niño le daría alas, pero le dejaría que él sólo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres…., He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrá de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.
Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas.
Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo, te diría “Te Quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.
Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.
El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.
Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas, quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles, “losiento”, “perdoname”, “por favor”, “gracias” y todas las palabras de amor que conoces.
Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos.
Demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan".
Gabriel García Márquez

paraules com a temples

Ja puc anar escrivint post que les paraules de la noia que escoltareu son veritats coma punys.
avui no escric mes, nomes us dic escolteu ho son 6 minuts i després si us plau passeu ho

UNA NIÑA DEJA SIN HABLA UNA SESION DEL CONGRESO DE LA ONU

http://mx.youtube.com/watch?v=DLV6jaZFLro&feature=related

probablement Déu no existeix.......

"Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida" o "Dios si existe disfruta de la vida en Cristo" o fins i tot "quan tots t'abandonen, Déu segueix amb tu". Aquesta darrera frase com a mínim no es publicitaria, es una cita de Gandhi, tot i aixó utilitzada maldestrament per fins publicitaris.
Aquí tot s'hi val i es pot arribar a banalitzar fins a límits insospitats qualsevol cosa per reduir la a nivell estrictament de noticia de diari, quasi be premsa groga.
Dos temas diferents:
En primer lloc una petita lliçó d'economia: els "ateus" saben mes economia que els "no ateus". Els primers han gastat nomes 2.500€ per 2 (DOS) anuncis en 2 autobusos a tot Barcelona i han obtingut gràcies als mitjans i als "altres" una campanya mediàtica que segur supera els 100.000€. So volien soroll i ser reconeguts per el "gran públic" ho han assolit amb una despesa molt petita. Els altres en canvi, tenen un suspens en estrategia empresarial perque segur s'han gastat molts mes diners en la campanya i lo unic que han assolit es ajudar i amplificar el missatge dels altres.
Dit això el que realment volia tractar es el missatge dels dos contendents.
Els uns diuen "probablement" Déu no existeix i per tan no cal preocupar-te. Déu es motiu de preocupació per ells o per algú? Es que Déu es ara com la crisi, una font de problemes i de preocupacions? No entenc el seu missatge. Si un te fe ha de ser perque això li reporta una pau i/o un benefici espiritual però en cap cas ha de fer por ni causar mes problemes. Si de cas les preocupacions que pot generar han de ser positives i estimulants i en benefici d'ell mateix.
D'altre banda si un rebutja a Déu perque li suposa una preocupació, amb el degut respecte ,es un pobre d'esperit i sobretot una persona simple. Les preocupacions son inherents a qualsevol responsabilitat i no son negatives si es gestionen positivament.
En definitiva molt be en economia però molt pobres en el seu missatge.
L'altre grup está en possessió de la veritat: Dios Si existe. Ja està tot dit i aquest axioma no es discuteix així que la resta es superflu.
Aquest es un sistema dogmàtic molt frequent en la esglèsia catòlica que sempre ha cregut estar en possessió de la veritat. Un podria ser simplista i preguntar: Com ho saps que existeix? ho pots demostrar?. LLavors m'acusarien de ser com Tomás, aquell que va demanar proves o pitjor, de ser un descregut. Es clar o estás amb ells o en contra, no hi ha terme mitg.
Doncs si que hi ha un terme mitg i jo hi soc perque el missatge d'uns i altres m'ha deixat completament indiferent i decebut si es tot el que donen de si.
JO si crec en Déu (perdoneu per el posicionament, se que un amic blogaire ja estarápensant que això no es fa) però no pateixo per Ell i tampoc crec en Ell perque si, perque m'ho manin.
Passeu un bon cap de setmana

un pensament senzill

el Dalai Lama es una persona que sempre ha tingut pensaments força brillants tot i la seva situació. A mi m'agrada llegir lo i aquesta es la resposta a una pregunta que li varen fer:

¿Que le sorprende más de la humanidad?
Los hombres . . . Porque pierden la salud para ganar dinero, después pierden el dinero para recuperar la salud.
Y por pensar ansiosamente en el futuro no disfrutan el presente, por lo que no viven ni el presente ni el futuro.
Y viven como si no tuviesen que morir nunca . . . Y mueren como si nunca hubieran vivido.

I un, després de llegir un cop i un altre aquesta frase pensa quanta raó te aquest home

etica

No vull parlar de ningú en concret però m'agradaria saber on es la ética dels politics que no son capaços d'actuar amb un minim de professionalitat quan es tracta de reconeixer que també fan malament les coses. Ja no parlo de dimitir, heretgia entre les heretgies, però ser capaç de fer front als electors i dir: ho sento m'he equivocat i estic disposat a rectificar.
No, aquí, en lloc d'admetre errors diuen: "hi ha assetjament mediàtic contra la meva persona, he actuat a títol personal i no de partit, jo no he dit mai això, s'ha mal interpretat el que jo vaig dir," o senzillament deixen passar el temps perquè així el propi temps facilita l'oblit.
No vull parlar de ningú però no puc oblidar el Saura, el Baltasar, la Alvarez, nomes per recordar els incompetents mes recents.

color

A partir d'ara el color sera la primera diferencia en el meu blog, blau per els blogs que a mi m'interessen i negre com el carbó per els nostres polítics i per denunciar el que consideri denunciable.
M'agradaria pensar que el blau dominarà en aquest 2009 però em temo que això no será així.
Avui encara estic de vacances i m'espero a la tornada.
Bons "reis" que aquest si que valen la pena