"Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida" o "Dios si existe disfruta de la vida en Cristo" o fins i tot "quan tots t'abandonen, Déu segueix amb tu". Aquesta darrera frase com a mínim no es publicitaria, es una cita de Gandhi, tot i aixó utilitzada maldestrament per fins publicitaris.
Aquí tot s'hi val i es pot arribar a banalitzar fins a límits insospitats qualsevol cosa per reduir la a nivell estrictament de noticia de diari, quasi be premsa groga.
Dos temas diferents:
En primer lloc una petita lliçó d'economia: els "ateus" saben mes economia que els "no ateus". Els primers han gastat nomes 2.500€ per 2 (DOS) anuncis en 2 autobusos a tot Barcelona i han obtingut gràcies als mitjans i als "altres" una campanya mediàtica que segur supera els 100.000€. So volien soroll i ser reconeguts per el "gran públic" ho han assolit amb una despesa molt petita. Els altres en canvi, tenen un suspens en estrategia empresarial perque segur s'han gastat molts mes diners en la campanya i lo unic que han assolit es ajudar i amplificar el missatge dels altres.
Dit això el que realment volia tractar es el missatge dels dos contendents.
Els uns diuen "probablement" Déu no existeix i per tan no cal preocupar-te. Déu es motiu de preocupació per ells o per algú? Es que Déu es ara com la crisi, una font de problemes i de preocupacions? No entenc el seu missatge. Si un te fe ha de ser perque això li reporta una pau i/o un benefici espiritual però en cap cas ha de fer por ni causar mes problemes. Si de cas les preocupacions que pot generar han de ser positives i estimulants i en benefici d'ell mateix.
D'altre banda si un rebutja a Déu perque li suposa una preocupació, amb el degut respecte ,es un pobre d'esperit i sobretot una persona simple. Les preocupacions son inherents a qualsevol responsabilitat i no son negatives si es gestionen positivament.
En definitiva molt be en economia però molt pobres en el seu missatge.
L'altre grup está en possessió de la veritat: Dios Si existe. Ja està tot dit i aquest axioma no es discuteix així que la resta es superflu.
Aquest es un sistema dogmàtic molt frequent en la esglèsia catòlica que sempre ha cregut estar en possessió de la veritat. Un podria ser simplista i preguntar: Com ho saps que existeix? ho pots demostrar?. LLavors m'acusarien de ser com Tomás, aquell que va demanar proves o pitjor, de ser un descregut. Es clar o estás amb ells o en contra, no hi ha terme mitg.
Doncs si que hi ha un terme mitg i jo hi soc perque el missatge d'uns i altres m'ha deixat completament indiferent i decebut si es tot el que donen de si.
JO si crec en Déu (perdoneu per el posicionament, se que un amic blogaire ja estarápensant que això no es fa) però no pateixo per Ell i tampoc crec en Ell perque si, perque m'ho manin.
Passeu un bon cap de setmana
Aquí tot s'hi val i es pot arribar a banalitzar fins a límits insospitats qualsevol cosa per reduir la a nivell estrictament de noticia de diari, quasi be premsa groga.
Dos temas diferents:
En primer lloc una petita lliçó d'economia: els "ateus" saben mes economia que els "no ateus". Els primers han gastat nomes 2.500€ per 2 (DOS) anuncis en 2 autobusos a tot Barcelona i han obtingut gràcies als mitjans i als "altres" una campanya mediàtica que segur supera els 100.000€. So volien soroll i ser reconeguts per el "gran públic" ho han assolit amb una despesa molt petita. Els altres en canvi, tenen un suspens en estrategia empresarial perque segur s'han gastat molts mes diners en la campanya i lo unic que han assolit es ajudar i amplificar el missatge dels altres.
Dit això el que realment volia tractar es el missatge dels dos contendents.
Els uns diuen "probablement" Déu no existeix i per tan no cal preocupar-te. Déu es motiu de preocupació per ells o per algú? Es que Déu es ara com la crisi, una font de problemes i de preocupacions? No entenc el seu missatge. Si un te fe ha de ser perque això li reporta una pau i/o un benefici espiritual però en cap cas ha de fer por ni causar mes problemes. Si de cas les preocupacions que pot generar han de ser positives i estimulants i en benefici d'ell mateix.
D'altre banda si un rebutja a Déu perque li suposa una preocupació, amb el degut respecte ,es un pobre d'esperit i sobretot una persona simple. Les preocupacions son inherents a qualsevol responsabilitat i no son negatives si es gestionen positivament.
En definitiva molt be en economia però molt pobres en el seu missatge.
L'altre grup está en possessió de la veritat: Dios Si existe. Ja està tot dit i aquest axioma no es discuteix així que la resta es superflu.
Aquest es un sistema dogmàtic molt frequent en la esglèsia catòlica que sempre ha cregut estar en possessió de la veritat. Un podria ser simplista i preguntar: Com ho saps que existeix? ho pots demostrar?. LLavors m'acusarien de ser com Tomás, aquell que va demanar proves o pitjor, de ser un descregut. Es clar o estás amb ells o en contra, no hi ha terme mitg.
Doncs si que hi ha un terme mitg i jo hi soc perque el missatge d'uns i altres m'ha deixat completament indiferent i decebut si es tot el que donen de si.
JO si crec en Déu (perdoneu per el posicionament, se que un amic blogaire ja estarápensant que això no es fa) però no pateixo per Ell i tampoc crec en Ell perque si, perque m'ho manin.
Passeu un bon cap de setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada