Siria

Ahir vaig fer una "piulada" preguntant quants milers de Sirians han de morir perquè els governs de tot el món es mobilitzin en defensa de la gent.

Com pot, un dirigent, dormir amb tot el patiment que ells permeten. Fa por la indiferència que tots ells tenen i em preocupa que nosaltres mateixos, tampoc som gaire millors.

Es clar, sempre podem dir que nosaltres poca cosa podem fer, i segurament es veritat, però estic sopant i veien a la tele com homes, dones i nens, moren sense cap raó, senzillament per culpa d'un eixelebrat i jo he de seguir sopant??
Abans veure la tele era com estar al cine i marcava una distancia amb el que veia. Ara no puc i cada cop em revolta més el que veig.

Crec que estem vivint una època, en tot el mon, on hi ha molt poca ètica i molt poca humanitat en tots els nivells, més alts i més baixos.

Mentre veia les imatges vaig comentar amb la dona, si demà a Catalunya ens "liessim" a trets amb els Espanyols, la resta del mon no hi faria res. L'un diria que es un afer intern, l'altre faria una declaració retòrica, l'altre enviaria analistes, l'altre demanaria una intervenció sabent que el seu company ho vetaria.......

Mentre tant davant la tele del ciutadà Britànic aquests es lamentarien i el seu comentari serà més o menys així: "l'any que ve no podrem anar de vacances a la Costa Brava...."

Em nego a acceptar que el futur ens hagi de dur cap aquest mon tan desnaturalitzat, tan buit de sentiments.

Ens manquen líders amb verdadera capacitat de construir un mon millor però hem de ser nosaltres, la gent, els qui realment marquem la diferència, ells no ho faran.