Fa uns quants dies van sortir uns articles que parlaven del fet que a Finlàndia estan deixant d'escriure a mà tal i com jo vaig estudiar, es a dir "lligant" les lletres. Han optat per les lletres de pal o, "millor encara", per escriure amb l'ordinador.
Bé, com sempre es un titular que necessita ser llegit amb profunditat però es un fet innegable que aquesta, em temo, es una tendència.
No m'agrada gens ni mica.
Recordo que l'any passat vaig escoltar, en una entrevista a la radio, que un grafòleg deia que l'escriptura manual es vital per mantenir la memòria.
Jo vaig estudiar cal·ligrafia i això avui en dia es deu considerar obsolet però jo valoro molt el fet de saber i poder escriure a mà.
Avui la meva lletra ha perdut molt, es poc entenedora i es deu assemblar massa a la dels metges. Tot i això sempre que puc escric a mà i amb estilogràfica.
La estilogràfica es una eina dúctil, suau, la única que et permet escriure amb personalitat.
Així com el llapis es l'únic capaç de dibuixar, la ploma es la millor per escriure, en la meva modesta opinió. Et permet modificar el gruix del traç i avançar sobre el paper sense rascar.
Però tornem a la lletra i no al mitjà per escriure.
Avui, si als més petits se'ls deixa escriure majoritàriament amb eines mecàniques, quan tinguin la meva edat em temo que no sabran escriure i no coneixeran l'ortografia de les paraules. Tenint en compte que avui, a més, no escriuen les paraules senceres per culpa dels mòbils, ai, ai, ai, la gent necessitarà l'ordinador per acabar una paraula!!!!!
Lo nou no sempre es millor que lo existent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada