2014

Acaba 2014, un any difícil, molt difícil per a massa gent. Uns quants cops l'he comparat amb el tsunami de la pel.lícula. L'onada ha passat per sobre de tots nosaltres i ara comencem a veure els efectes de la destrucció. Molts si han quedat per sempre, molts han patit ferides molt dures i altres, amb molta sort, han pogut salvar se sense cap mal.

Nosaltres, en lo personal no hem patit pas però en lo professional hem rebut patacades fins al carnet d'identitat. Però estem vius i ara toca encarar la molt desitjada recuperació, si algun dia arriba i aquí ve el gran repte perquè, igual que amb el tsunami, el mon ja no serà com el d'abans.

Hem perdut moltes coses bones i ens hem quedat amb masses coses dolentes: atur, pobresa, pèrdua de drets, retallades de serveis, pèrdua de masses petites i mitjanes empreses, nucli de desenvolupament d'un país, menys classe mitjana, molts més pobres i, oh vergonya, més rics dels qui ja no saben ni el que tenen.

A mi tot això m'agafa potser massa gran. No vull ser partícep en una societat des humanitzada, prefereixo deixar pas als joves i jo començar a viure en un segon pla on pugui enriquir me amb les coses que m'agraden, llegir, escriure, escoltar música, i viatjar, caminar amb la meva gossa i viure en pau amb la natura.

Vull ajudar als qui pugui, i dedicar me més al meu país, aquest que tenim en construcció a pesar de masses persones i grups de poder.

2015 serà un bon any, ho sento, (ho desitjo).

Confio en que els joves comencin a demostrar que seran millors que nosaltres, i que, a la seva manera, canviïn allò que s'ha de canviar però demostrin ser prou intel.ligents per no deixar perdre allò que val la pena mantenir. No tot lo vell es caduc.

Desitjo a tot el mon més lectura, més paciència, més comprensió, més col.laboració, més exigència, més ètica i, sobretot pau per sobre de tot.

Feliç 2015!!!!!!!!